Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Sortir del jardí dels Jocs Olímpics d’hivern

El debat polític (perquè de debat social n’hi ha més aviat poc) sobre el presumpte projecte de Jocs Olímpics d’hivern Pirineus-Barcelona encara durarà uns mesos. El temps que trigui la societat catalana en confirmar que és indiferent a aquesta aventura i el govern català en admetre que la idea NO és viable. En paral·lel, el Comitè Olímpic Espanyol, que és qui finalment s’hauria de creure l’invent, conclourà que no es donen les condicions per defensar una candidatura que no té consens social, ni polític, ni territorial. Un projecte amb dubtes molt més que raonables sobre la seva sostenibilitat, en plena situació d’emergència climàtica.

Anem a pams. Consens social? El Govern de la Generalitat ha presentant recentment una enquesta de cuina força dubtosa. Un sondeig de 1.500 entrevistes telefòniques realitzades entre el 9 i el 20 de desembre, després de les intenses nevades que van animar l’ocupació turística de les estacions d’esquí del Pirineu. L’estudi d’opinió no inclou enquestes de persones que visquin al Berguedà o al Ripollès, comarques on el grau oposició a la candidatura és mes elevat perquè el projecte comportaria majors impactes ambientals i econòmics.

En els titulars es venia la idea que “la possible organització dels JJOO d’Hivern al Pirineu de Catalunya té un coneixement ampli de la societat catalana” però les respostes de la mateixa enquesta demostren la feblesa d’aquesta afirmació. Un 34% de la població enquestada a Catalunya assegura que “No sabia que es volguessin organitzar els JJOO de 2030”, un 45% diu: “Em sona haver-ho sentit o llegit en alguns mitjans” i un 12% respon: “Sé que es volen organitzar però no sé res més del projecte”. Amb aquesta precarietat demoscòpica, el Govern (almenys en la seva presentació pública) s’agafa a un ferro roent destacant que el 73,3% de la societat catalana creu que els JJOO “serien interessants pel Pirineu” i un 68,1% que també ho seria “pel conjunt de Catalunya”

Consens polític? A més de l’oposició frontal al projecte expressada obertament per la CUP i pels Comuns -dos actors molt rellevants en la política d’aliances del Govern- hi ha indicis  -també en això- de diferències notables en el diguem-ne “entusiasme” de les dues meitats del Govern, Esquerra i Junts. En els propers mesos comprovarem si TOT el Govern realment hi creu o si s’estan seguint inèrcies anteriors. És sabut que de les xarxes socials se n’ha de fer un cas relatiu, però aquests dies estem veient com moltes de les crítiques sobre els JJOO Pirineus-Barcelona tenen el “m’agrada” o retuit de persones conegudes per la seva vinculació orgànica o institucional a Esquerra Republicana de Catalunya, que presideix el Govern.

Consens territorial? És evident que no existeix. No es vol consultar totes les comarques del Pirineu i Prepirineu implicades. No es consulta la ciutadania de Barcelona, quan la ciutat i la seva marca són elements clau per al projecte. Malament es pot intentar res que s’assembli remotament a l’èpica prèvia als Jocs Olímpics de 1992 si ja ni es compta amb l’acompanyament anímic de la gent de Barcelona. La consulta ciutadana, limitada a l’Alt Pirineu i l’Aran, es farà aquesta primavera, per evitar al màxim, amb un any de diferència, que la controvèrsia contamini les eleccions municipals.

Si mirem als veïns aragonesos, també implicats en la suposada aventura, trobem -actualitzada i agreujada- la pugna pel lideratge d’un projecte en el qual la candidatura de Jaca no va reiixir mai, tot haver-ho intentat reiteradament. En l’actual context polític, amb els precedents recents relacionats amb l’art sacre de Sixena, i l’actitud indissimuladament anticatalana del president aragonès, Javier Lambán, la possibilitat d’un compromís sòlid i lleial entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació General d’Aragó és una quimera.

Sostenibilitat? És, de totes les raons adverses, la que supera en importància les anteriors. Quina viabilitat i quin sentit té apostar per un esdeveniment que s’hauria de celebrar suposadament al 2030 i podria haver-se de fer sense les condicions climàtiques necessàries. És raonable plantejar uns jocs olímpics d’hivern basats en la neu artificial? El Govern català farà bé en confirmar amb fets una part significativa de l’última resposta parlamentària del president, Pere Aragonès, sobre la qüestió: “Si pel que fos, no es poguessin celebrar els Jocs Olímpics de l’any 2030, seguirem treballant per la diversificació econòmica del Pirineu, pel desenvolupament i per la lluita contra el despoblament en aquelles comarques”

Atès tot això, la pregunta rellevant sobre un hipotètic projecte olímpic Pirineus-Barcelona no és si els jocs es faran o no. Ni tan sols si el territori “els vol” o no els vol, tenint en compte que no es consulta tot el territori implicat. La pregunta, de la qual esperem tenir resposta en els propers mesos, és quan sortirem d’aquest jardí pel qual va començar a transitat l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, fa 12 anys, quan veia venir la davallada electoral?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.