Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Pèrdues de temps, no

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Els dies d’hivern freds i ventosos són incòmodes i plens de riscos, però també tenen avantatges. Són dies clars i descontaminats, en sentit atmosfèric i en d’altres. En el terreny polític aquest hivern, un dels més freds dels darrers anys, està cridat a ser un dels més clarificadors de la vida política catalana. El primer símptoma clar, l’absència del president de la Generalitat en la teatralitzada “Conferencia de presidentes” de comunitats autònomes a Madrid. La màxima del filòsof espanyol Ortega i Gasset de “l’esforç inútil porta a la malenconia”, ha fet finalment forat a Catalunya. Concentrar-se en allò que és engrescador i allunyar-se d’allò que està esgotat, que ja no aporta res o que, simplement, no funciona. “S’acaba el procés i comença una nova era”, ha dit Carles Puigdemont, sabent que a més dels partidaris de la independència, existeix una àmplia majoria de la ciutadania catalana desitjosa que, d’una vegada, passin coses i funcioni la democràcia.

L’absència de Puigdemont a la reunió autonòmica de Rajoy lliga perfectament amb la conferència de la pròxima setmana a Brussel·les, juntament amb el vicepresident Junqueras i el conseller d’Exteriors, Romeva. Símptoma dels nervis que genera la cita programada per dimarts que ve a la seu del Parlament Europeu, és el rumor que corria en les últimes hores per Madrid: la possibilitat que Moncloa proposés una trobada Rajoy-Puigdemont per a la mateixa data de la cita a Brussel·les. Preguntada la portaveu del Govern, Neus Munté, la resposta era més que previsible: “Dimarts, el president serà a Brussel·les”. És el moment de dedicar l’esforç polític a allò que pot acabant essent més útil i deixar de transitar per vies mortes. Tothom sap que diàleg amb Madrid només serà factible quan al Palau de la Moncloa comprovin que el camí de l’autodeterminació catalana és irreversible.

Posats a prioritzar, entre Madrid i Brussel·les, guanya explicar-se davant la UE. Entre el finançament autonòmic i construir la hisenda pròpia, l’opció també és clara. El mantra unionista que no assistir a l’ “autonòmic party” és tant com abandonar la defensa dels interessos de Catalunya en matèria de finançament és una mentida que es desmunta fàcilment. Tot el que fa “Conferencia de presidentes” és anunciar la creació d’una comissió d’experts que estudiarà un nou model de finançament. Això després de més de tres anys de sistema caducat i d’incompliment de la llei. Coneguda l’experiència queda clar que els interessos catalans es defensen destinant més de 100 milions d’euros a Tributs de Catalunya i impulsant un referèndum que permeti ciutadania decidir si els seus impostos van al Regne d’Espanya o es queden a Catalunya.

El pragmatisme “orteguià” sembla guanyar terreny també en altres latituds polítiques. Concentrar-se en allà on la seva acció política pot tenir una incidència positiva i posar distància amb allò que és incert o directament un fracàs és el que fa l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, en anunciar que no té intenció d’optar a la candidatura del PSC per a unes pròximes eleccions catalanes. Una interpretació semblant es pot fer dels darrers moviments polítics d’Ada Colau. Tot i les seves dificultats per trobar consensos en les grans qüestions de ciutat com la regulació d’allotjaments turístics, l’alcaldessa de Barcelona, sap que opcions de consolidar el seu lideratge a l’Ajuntament i que les possibilitats de sortir triomfadora en un tauler polític català són remotes. Gairebé ningú no vol malbaratar esforços ara mateix, llevat d’algun moviment tàctic a Madrid, poc rellevant, per tenir subgrup parlamentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.