Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Benvingudes “aberracions”

22(Publicat a ‘Nació Digital’)

Diu Xavier Garcia Albiol que és una “aberració” això que ha fet l’Ajuntament de Badalona: explicar -després d’haver encarregat una auditoria- que Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. (FCC) podria haver estafat a la ciutat prop de 13 milions d’euros per serveis mal prestats o en factures engreixades. On s’és vist! Posar en el punt de mira una empresa de les de tota la vida i que té part dels seus respectables orígens en la postguerra franquista! Una firma espanyola que ha obtingut encàrrecs tan rellevants com el de construir el metro de Al-Riyad, que és la capital d’un país conegut per la seva transparència democràtica com és l’Aràbia Saudita! Quina gosadia, aquesta, la d’embrutir la imatge d’una marca que si en la seva trajectòria recent ha patit algun ‘incident’ aquest no ha estat més que el minúscul detall d’haver apartat un alt directiu -germà d’un exministre del PP- vinculat amb el cas ‘Bárcenas’. Un “despropòsit” una “barbaritat”, exclama l’exalcalde que, de confirmar-se la denúncia de l’Ajuntament badaloní, hauria vist passar davant seu els abusos i trampes de la concessionària.

Sovint les coses comencen a canviar quan es trenca el silenci. Tard o d’hora algú posa en qüestió sistemes i protocols que es donaven per assumits i controlats. És llavors que salten les alarmes i, a vegades, els escàndols. Fer auditories per fiscalitzar l’actuació de les  empreses privades a les quals s’ha adjudicat la prestació d’un servei públic és una pràctica sana que s’hauria d’estendre com pluja benefactora. Sobretot quan es tracta de serveis com el de la recollida i gestió de residus o el clavegueram, que costen veritables fortunes de diners públics. 256 milions del pressupost anual de de l’Ajuntament de Barcelona, 29 de l’Hospitalet de Llobregat, 20 milions de Badalona, 19 de Tarragona o 11 milions de les castigades arques municipals de Reus bé mereixen que els governs locals respectius enfoquin amb precisió la lupa sobre una concessionària, FCC, que acumula un gran volum de contractació pública en aquestes i altres ciutats catalanes.

També cal una saludable reflexió sobre els models de gestió dels determinats serveis públics. Durant les darreres dècades a la majoria de despatxos municipals, de pràcticament tots els colors polítics, s’ha assumit que per gestionar la neteja urbana i els residus la millor fórmula és l’adjudicació a una empresa privada.  Potser resulti així objectivament en molts casos, però no és cert que no hi existeixi alternativa. No ho és a moltes ciutats europees subjectes, com les catalanes, a la mateixa legislació de la UE sobre competència, i no ho és tampoc a Catalunya. L’Ajuntament de Terrassa destina 17 milions d’euros a l’any a un servei que presta una empresa de capital 100% municipal. A Barcelona, ciutat també presumptament perjudicada per les suposades trampes de FCC, el govern municipal acaba de reobrir el debat sobre els serveis funeraris. A l’Ajuntament ja només li queda un 15% de participació pública en els tanatoris després de diverses onades de privatització iniciades en temps de l’alcalde Clos. Durant aquests anys el servei ha arribat a ser el més car de tot l’Estat, com ha denunciat reiteradament la Síndica de Greuges de Barcelona.

La mort de la dona de Reus, víctima de la pobresa energètica, és un cas de responsabilitats compartides, però aquí existeix una evidència molt clara:  l’incompliment de la llei per part de la companyia Gas Natural Fenosa de l’obligació de comunicació prèvia a l’Administració abans de qualsevol tall de subministrament. És un assumpte que requereix tota la capacitat sancionadora i gens de silenci per part de la Generalitat. No es pot callar davant la infàmia del conseller delegat de la companyia, Rafael Villaseca, en afirmar que “hi ha un buit legal” quan el protocol d’aplicació de la llei 24/2015 està en vigor, malgrat que va ser precisament la patronal d’empreses energètiques qui la va impugnar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Alguns altaveus digitals de l’IBEX 35 a Catalunya han publicat que la duresa del Govern contra Gas Natural incomoda molt uns quants representants del sector “Business Friendly” que són companys de partit del conseller Baiget. Segons aquesta informació resultaria que l’univers ‘neocon’ català s’enfada perquè es toca el crostó a les grans empreses. On és el problema? És molt probable que sigui així, encara que la informació publicada pateixi d’una notable mancança de noms propis. Gairebé tant notable com l’absència absoluta de la marca “Gas Natural Fenosa” en la capçalera d’algun informatiu de televisió privada o en la portada d’algun diari a l’hora de relatar la tragèdia de l’anciana de Reus. Malgrat totes les resistències el temps actual ja no suporta, afortunadament, molts dels silencis o concessions que semblaven immutables fins fa ben poc. És un altre símptoma de l’esfondrament del règim. Benvingudes siguin algunes “aberracions”, que diria Garcia Albiol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.