Profile Image

Dídac Boza

Periodista

A qui beneficien unes eleccions de perfil baix?

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Diuen que el rei ha demanat als partits que no gastin gaire en la propera campanya electoral, i que “no cansin” els ciutadans. En realitat no sabem exactament què pensa el rei o què és allò que requereix als representants polítics escollits (ells sí) per la ciutadania. El “vot de silenci” sobre allò que es parla amb el cap de l’estat és una de les característiques del peculiar sistema monàrquic. Tot el que podem fer és conformar-nos amb referències indirectes; allò que es diu “parlar d’oïdes”. Tampoc no hi hauria gaire cosa més a comentar sobre les apel·lacions del monarca a l’estalvi dels representants polítics. Si de cas, ho hauríem de posar en valor, al costat dels 7,7 milions de pressupost públic directament assignat a la família reial.

Sí que mereixen un xic més de reflexió els missatges que des de fa setmanes està emetent el Partit Popular. El primer que va apuntar la idea d’una “campanya electoral curta” i de “no molestar gaire els ciutadans” va ser el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, un dels grans especialista en llançament de globus sonda que el govern Rajoy en aquesta darrera etapa. Seria ingenu considerar que són innocents i benintencionats determinats ‘suggeriments’ que indueixen a passar com ‘de puntetes’ per nova cita electoral.

Si existís un diccionari d’equivalències PP-democràcia/democràcia-PP buscaríem el concepte “campanya curta” i en trobaríem la traducció, “campanya de perfil baix”, i també els seus possibles sinònims derivats: “desmobilització”, “baixa participació”. La desgana política que pot generar entre els ciutadans la incapacitat de la política espanyola per posar en marxa un govern és obvia, però la dreta de sempre vol continuar jugant amb una de les bases que millor li ha funcionat sempre: el gruix del seu electorat aguanta molt -de fet, ha demostrat aguantar-ho gairebé tot- i sempre es desmobilitzen més els adversaris. El risc de desmobilització de l’electorat del PSOE és enorme després del seu pacte fracassat amb la nova dreta de Ciutadans. El PSC, a Catalunya, no espera sinó retrocedir, encara més.

L’intent aparentment improvisat a última hora, de “pacte a la valenciana” tampoc no és tan ingenu com pugui semblar a primer cop d’ull. De cara a la cursa electoral espanyola del 26 de juny, l’única oportunitat que tenen les forces del canvi a l’esquerra consisteix en combatre amb èxit la desgana, el descontent generalitzat i la desmobilització. El partit de Mònica Oltra ja ha començat a treballar per un possible sorpasso electoral als socialistes al País Valencià. L’anomenat “Pacte del Prado”, la jugada in extremis abans del xiulet de l’arbitre, ha servit per recordar al públic avorrit que potser no hauria d’abandonar la grada a veure què passa a la pròrroga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.