Profile Image

Dídac Boza

Periodista

La CUP necessària

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Les aventures personals del regidor de l’Ajuntament de Barcelona Josep Garganté no haurien de condicionar una anàlisi acurada sobre el paper de la CUP en el context polític actual. Com a qualsevol formació política, tothom ha arribat a l’anomenada “esquerra anticapitalista” amb la seva pròpia motxilla personal. La de Garganté conté episodis com aquell que li va suposar una condemna per danys i desordre públic després d’haver trencat la càmera d’un informador de TV3, l’any 2010. Ara, com llavors, l’actuació poc defensable d’intentar condicionar l’informe d’un metge després d’una actuació de la Guàrdia Urbana s’explicarà molt millor a les pàgines de tribunals que no pas a les seccions de política.

En el joc de rol dels partits el concurs de la CUP va més enllà d’algunes gesticulacions personals que afavoreixen més aviat poc -o directament perjudiquen- les causes que suposadament es pretén afavorir. Tan erroni com equiparar les controvertides actuacions de Garganté a tota l’acció política de les Candidatures d’Unitat Popular seria esperar trobar docilitat en el grup parlamentari que presideix la diputada aranesa Mireia Boya i que té Anna Gabriel com una de les seves representants.

No hi ha canvi possible si el sistema no troba elements de tensió des de l’esquerra més alternativa. Que la CUP tibi la corda fins a l’extrem de la ruptura -ja sigui amb l’estat espanyol o amb el tòtem del capitalisme- evita que el joc polític quedi massa escorat del cantó conservador, sempre partidari de no moure gaires coses, o de fer-ho massa lentament, ja sigui en el camp nacional o en el terreny social. Aquest risc també existeix ara a la Catalunya dels 72 diputats independentistes, malgrat la coalició conjuntural de Junts pel Sí.

La CUP hi és perquè més de 300.000 ciutadans d’arreu del país han considerat necessari crear una primera línia de combat polític en el terreny social i situar una mena d'”escuts humans” en el camp de batalla de la confrontació democràtica amb les institucions de l’estat. Els noms de Montse Venturós, alcaldessa de Berga; Joan Coma Roura, regidor de Vic, i els alcaldes de Celrà, Verges, Mieres i Soriguera, expliquen força bé el que representa la CUP ara mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.