Profile Image

Dídac Boza

Periodista

El sofà confortable i insòlit de l’alcalde Ballesteros

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Hores abans que a Tarragona l’alcalde del PSC posés la seva rúbrica al seu pacte municipal amb la dreta, el retroministre en funcions Jorge Fernández Diaz, ja n’estava presumint a un plató de TVE a Madrid. El gest demostra que, per molt que uns i altres insisteixin en posar-hi el segell de “pacte no ideològic”, la fórmula de govern “estable” escollida per Josep Fèlix Ballesteros, té una càrrega política que queda fora de dubte. L’alcalde socialista de Tarragona compra un mandat plàcid i còmode a canvi de donar una tribuna institucional important al president del PP provincial, Alejandro Fernández. Segons analistes molt arrapats a la vida interna del PP, el flamant primer tinent d’alcalde de Tarragona és una aposta dels germans Fernández Díaz, que han anat manegant els fils de la dreta espanyolista a Catalunya des del temps del naufragi de l’UCD. No sembla que el PSC de Tarragona hagi construït una aliança estratègica de futur, precisament.

Els que no fan mal negoci són els Fernández i Fernández (Alejando i Jorge). Tenint en compte que després de les darreres eleccions municipals i les del 27-S el pes polític real del PP català s’havia multiplicat exactament per zero, la peça de Tarragona no és gens digna de menyspreu. Del guany que obté Unió Democràtica, el tercer soci de l’acord local de Tarragona, no cal parlar-ne gaire. Amb tota probabilitat no haurà calgut gaire debat intern a la formació demòcrata cristiana sobre la conveniència o no d’acceptar l’entesa que els proposava l’alcalde socialista. Una cadira al govern municipal de Ballesteros significa, en aquests moments, un punt de llum -l’únic a tot Catalunya- en mig de la invisibilitat més absoluta derivada de no haver aconseguit cap representant ni al Parlament, ni al Congrés dels Diputats.

La tesi oficial del pacte diu que ha de servir per desbloquejar els grans temes que interessen a la ciutat de Tarragona. Els ciutadans passaran comptes d’aquí a tres anys i mig i valoraran els resultats d’aquesta nova combinació insòlita en el govern d’una gran ciutat catalana. De moment allò que l’acord garanteix és un sofà polític confortable per a l’alcalde en què serà el seu darrer mandat, segons ell mateix va anunciar després de guanyar les eleccions municipals de l’any passat. Però el cas és que Ballesteros acabarà marxant, mentre que el PSC de Tarragona voldrà, lògicament, tornar a presentar-se a les urnes. Serà un altre candidat o candidata qui haurà d’oferir els seus serveis als tarragonins portant com a carta de presentació de tres anys i mig de govern amb la dreta. Tot són opcions.

L’oportunitat de la fórmula Ballesteros, precisament ara, també és digna de comentari. Crida l’atenció no només que hagi optat per associar-se a les dues formacions polítiques que tenen una tendència més acusada al retrocés, segons els resultats de les últimes consultes electorals a Catalunya. El més sorprenent és que els socialistes tarragonins abracin la dreta quan el seu partit, s’està jugant pràcticament la supervivència en els intents de Pedro Sánchez per formar govern a Espanya i enviar el PP a l’oposició. Diu Miquel Iceta que el soci preferit dels votants del PSC per a un govern de l’estat és Podem. Ningú no dubta que Iceta coneix molt bé la minvada base social del seu partit. Sap com pensen els votants que li queden i també aquells que li han marxat per sentir-se traïts o decebuts, ja siguin de l’àrea metropolitana de Barcelona o de la ciutat de Tarragona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.