Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Benvinguts a la República del Parlament

(Publicat a ‘Nació Digital’)

“Hi he trobat a faltar èpica”. El comentari el feia aquest dilluns al migdia un periodista polític català molt avesat a la ironia. Una frase entre un milió als passadissos del que, amb tota seguretat, era en aquells moments el Parlament amb més mitjans de comunicació per metre quadrat de tot el món. Certament, l’aire que es respirava dilluns al Palau del parc de la Ciutadella, tot just acabada d’aprovar la resolució de la desconnexió, era ben definitori de l’imaginari present de la política catalana. Més de mig miler de periodistes acreditats –d’aquí, de Madrid, i de més enllà- no tenen gaires precedents. Ho constataven, també al passadís del Parlament de Catalunya, dos periodistes que anys enrere havien coincidit cobrint l’activitat política al Congrés dels Diputats, a Madrid. Expectació, tota, però certeses i seguretat, més aviat poques. És el que tenen les transicions nacionals i les cruïlles de la història.

L’èpica haurà d’esperar. Segurament els moments èpics més intensos els provocarà la reacció contrària de l’Estat. És qüestió d’hores que el Tribunal Constitucional declari suspesa la declaració del Parlament que fixa l’inici del camí cap a la República Catalana. Tal dia farà un any! De fet estem commemorant l’aniversari del primer acte de desconnexió real: el 9-N i els seus 2,3 milions de vot a les urnes de cartró. Ara, conscient del ridícul que van fer les institucions de l’Estat amb el fracàs de la prohibició de la consulta, Rajoy ha posat en guàrdia totes les “brunetes” de les que pot disposar en el context democràtic europeu del segle XXI. La “brunete mediàtica” –part de la qual es va personar físicament al Parlament dilluns passat; la “brunete declarativa” amb perles com la d’Alfonso Guerra apel·lant una resposta com la d’octubre de 1934 i, naturalment, la “brunete jurídica”, a la qual búnquer tripartit (PP-PSOE-Ciutadans) que dominarà el proper Congrés dels Diputats ha confiat la defensa de la unitat d’Espanya. Unitat “sagrada”, segons terminologia imperial que acaba de rehabilitar el president del PP i del govern espanyol.

El més difícil comença ara. La dificultat del procés polític català no és la hostilitat exterior, encara que aquesta generà, a partir d’ara, situacions institucionalment molt complicades. Però el primer problema de fons, el que s’ha de gestionar ara mateix, resideix en la pròpia complexitat i diversitat de l’independentisme. Catalunya s’ha autodescrit tantes vegades com una societat plural i complexa que s’ho ha cregut plenament en les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. La ciutadania ha volgut donar una majoria de diputats independentista però diversa. 62+10 semblarà una combinació diabòlica a ulls de tots aquells que esperessin iniciar la legislatura de la desconnexió amb una investidura tràmit. Però en qualsevol procés constituent el paper del Parlament és clau. A Catalunya l’aritmètica electoral ha vingut a reforçar encara més aquest rol central de la vida parlamentària.

Les condicions per a la República de Catalunya les ha de crear aquest Parlament. Si no és així, no hi haurà condicions per a la República a mig termini. El Parlament ha d’escollir un govern que no serà, probablement, com haurien pensat els diferents actors de Junts pel Sí abans de les eleccions quan esperaven amb l’abstenció de la CUP n’hi hauria prou per investir president. El debat d’investidura no resolta d’Artur Mas i, especialment, els emplaçaments agredolços de l’últim moment entre el candidat i el diputat de la CUP Antonio Baños, mostren que el camí és un acord complicat però no és, en cap cas, el d’unes eleccions repetides. Segur que prop de dos milions de vots per la independència no es van mobilitzar per tornar a votar per culpa d’un “accident”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.