Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Llenguatge no verbal

(Publicat a ‘Nació Digital’)

És irreversible. La política catalana ja transita per una altra via. En la fase que acaba de començar els fets i el llenguatge no verbal diran tant o més que les paraules. “Desconnexió democràtica”, “Tribunal Constitucional deslegitimat”, “procés constituent”, “estat independent, “república” són paraules molt rellevants, sobretot si figuren en la declaració política d’un Parlament que ha rebut un mandat majoritari per a la secessió. Però ara mateix, de moment, els gestos són més eloqüents. Els fets ho seran ben aviat.

Dilluns, la sessió de constitució de la nova cambra ja va mostrar la importància que adquireix, a partir d’ara, el llenguatge gestual. Els punys alçats de la CUP al sonar Els Segadors o els braços creuats d’Inés Arrimadas exhibint davant les càmeres el seu gest més enfadós són expressió de posicions antagòniques, però tenen un punt en comú. Demostren la necessitat que tenen tots els actors polítics d’emetre missatges simples, clars i, per tant, visuals. La història està plena de gestos amb valor polític. A la Catalunya de 2015, uns i altres -els que entonen l’himne nacional i els que prefereixen no cantar-lo- tenen consciència de viure moments històrics, encara que ho considerin així per raons oposades.

Mirar nerviosament a banda i banda de la sala de premsa de la Moncloa, mentre s’afirma que el Parlament català “no conseguirá ninguno de sus objetivos” és un exemple de fins a quin punt el llenguatge visual pot trair el missatge de suposada fermesa i seguretat que es vol transmetre amb les paraules. Mariano Rajoy ho va fer evident ahir en quatre minuts -QUATRE- de compareixença davant dels periodistes. Es convoca apressadament els mitjans, es llegeix una declaració breu i -perquè no sigui dit- es concedeix una única pregunta -UNA- a la presidenta de l’Associació de la Premsa de Madrid. Tot model Rajoy. Res més a dir.

Els esdeveniments poden anar força ràpids a partir de la setmana vinent. El ple del Parlament aprovarà la declaració d’inici del procés d’independència acordada per Junts pel Sí i la CUP abans de la primera sessió d’investidura (en cas que n’hi hagi d’haver més d’una) per escollir president (o presidenta) de la Generalitat. L’acord sobre la declaració inicial del Parlament esvaeix el fantasma d’una legislatura fallida i de noves eleccions al març. Ara sabem que serà una legislatura curta però intensa i que tindrà un lloc assegurat en els llibres d’història. El tren català abandona la via autonòmica i comença a circular per via nova. Mentrestant, el ministeri de Foment suspèn la licitació del projecte de l’estació de la Sagrera. Això també és llenguatge no verbal00

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.