Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Els errors definitius

(Publicat a ‘Nació Digital’)

“Inadmissible”. De sobte, un adjectiu, col·locat en un comunicat insòlit de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, adquireix una dimensió fins ara desconeguda. Efectivament, hem arribat a un punt gens admissible ni imaginable a qualsevol país que tingui el nivell de qualitat democràtica que s’espera d’un estat de la Unió Europea. No són les “manifestacions i concentracions a la porta del Palau de Justícia” que tant inflamen la nota del TSJC les que representen “un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial”. El veritable atemptat contra la separació de poders és la utilització política dels tribunals.

L’estat espanyol, que es defineix constitucionalment com a “democràtic i de dret”, s’està disparant un gol en pròpia porteria quan intenta gestionar un problema polític, enquistat des de fa tres segles, utilitzant les sales de justícia i el Tribunal Constitucional com havia utilitzat les casernes, els canons i els tancs en temps passats. La pèssima gestió del conflicte català no fa més que empitjorar la malmesa salut del sistema judicial espanyol, agreuja la degradació institucional del règim nascut l’any 1978 i deixa tocada la imatge internacional de l’estat. Redreçar tot això serà un dels grans reptes que haurà d’abordar l’estat espanyol en un futur proper, afegit al de superar la pèrdua política i econòmica de Catalunya.

Demà, 15 d’octubre, el nacionalisme espanyol haurà consumat un nou error històric. La imatge d’un president de Catalunya entrant a declarar davant un jutge, en mig dels aplaudiments i els crits d’independència de milers de ciutadans, no s’hauria produït mai si la Fiscalia General de l’Estat, obeint el govern de qui depèn jeràrquicament, no hagués presentat una querella per desobediència, prevaricació, malversació i usurpació. És l’estat qui alimenta l’èpica del procés català. Contràriament al que preveia la maledicció aznariana, l’hostilitat del nacionalisme espanyol resulta ser un dels majors  factors de cohesió política a Catalunya. Ho simbolitza perfectament la veu de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, llegint a la plaça de Sant Jaume el manifest contra la imputació d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

L’èxit de la revolta cívica del 9-N va provocar a la Moncloa un doble sentiment de ràbia i por. És la pitjor de les combinacions emocionals, la que sovint desemboca en les reaccions més perilloses o les més equivocades. Ja veurem fins a on és capaç de portar l’estat espanyol el procés polític del 9N. Una eventual sentència d’inhabilitació del president de la Generalitat, Artur Mas, podria tenir justament l’efecte contrari al caràcter exemplificant que pretenia el govern espanyol quan va forçar l’acció de la Fiscalia.  Ja li va passar al franquisme amb l’execució del president Lluis Companys ara fa 75 anys. Es probable que ara, en un context i amb uns instruments ben diferents, el Regne d’Espanya estigui cometent amb Catalunya els seus errors definitius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.