Profile Image

Dídac Boza

Periodista

15-0 i 9-N, consagració de la desobediència

(Publicat a ‘Nació Digital’)

És una combinació d’estupidesa i de ganes d’insultar. L’estat que mai no ha volgut renegar de la farsa judicial i de l’assassinat amb mòbil polític de Lluís Companys considera que el dia adequat per interrogar un altre president català a qui acusa de “desobediència” per haver posat les urnes és, justament, el 15 d’octubre, coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament. “Casualitat”, diuen. Probablement tan “casual” com el fet que els actors polítics i jurídics que ara controlen les institucions de poder espanyoles siguin els hereus polítics dels qui van impulsar aquell i altres actes criminals i repressius del franquisme.

La desvergonyida escenificació de tot plegat és extraordinària. Primer, una publicació diària impresa que, en justícia, hauríem de desvincular de qualsevol presumpta relació amb el periodisme, anuncia amb precisió en quin moment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya farà pública la citació com a imputat del president de la Generalitat. Efectivament, dos dies després dels comicis es fixa la data de la declaració judicial i el ministre de Justícia veu “raonable” que el requeriment s’hagi fet públic ara i no abans “per no interferir en el procés electoral”. Tot molt normal i molt pulcre. Exquisit!

La causa política contra la consulta popular del 9-N no té precedents. No existeix un cas a cap país democràtic del món que admeti comparació amb la reacció inaudita de l’Espanya política davant una expressió política massiva i pacífica de la ciutadania. També en aquest cas, com en dels resultats electorals de diumenge, els mitjans de comunicació internacionals hi estan posant el focus d’atenció. Alguns titulars de les últimes hores sobre les imputacions del 9-N, publicats en anglès o francès, serien més propis de la convulsa Europa de la primera meitat del segle XX o de zones del món que, encara en el nostre temps, no han pogut assolir els mínims de convivència democràtica.

El camí de la denúncia internacional és imprescindible. En el nou escenari polític posterior al 27-S serà inevitable la denúncia política davant d’Europa i del món d’un estat on les anomalies democràtiques superen ja, en alguns casos, els límits de la repugnància. Caldrà, fins i tot, recórrer a la via judicial internacional, una possibilitat que ja ha apuntat el govern català per l’escàndol del vot exterior i que no és descartable tampoc en en el judici polític impulsat per l’executiu espanyol i per seva fiscalia contra el president Mas i contra dues conselleres de la Generalitat.

Part de la desconnexió entre Catalunya i Espanya ja l’ha fet el govern de Madrid. Cada fugida endavant per retenir vots a les eleccions generals espanyoles legitima i alimenta l’aposta explícita a favor de la independència de Catalunya que tindrà expressió majoritària en el proper Parlament. Mentre fantasien esperant que fracassin les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura d’un president de la Generalitat i sobre el procés cap a la independència –fracàs que no succeirà- els poders de l’Estat segueixen fent la feina al sobiranisme. L’estat acaba d’organitzar-nos les properes commemoracions reivindicatives: el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys i el primer aniversari del 9 de novembre. És la consagració de la desobediència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.