Profile Image

Dídac Boza

Periodista

2×1: dues campanyes, una sola elecció

(Publicat a ‘Nació Digital’)

El que va començar fa sis dies no és ben bé una campanya electoral. Són, de fet, dues campanyes, un 2×1 en tota regla. És una de les singularitats d’aquest referèndum indirecte sobre la independència a què ens obliga l’estretor democràtica de l’estat espanyol. Eleccions duals per a un sistema polític dual que es troba en estat de fallida. Ja no es tracta únicament de triar entre el “sí” i el “no”, tria reconeguda sense embuts per les forces unionistes. Hi ha una part de l’oferta política d’aquestes eleccions –les candidatures unionistes- que no pensen tant en el pes que pugui obtenir la seva candidatura al Parlament de Catalunya sinó en com en poder mantenir, millorar o, en algun cas, sobreviure al Congrés dels Diputats després de les eleccions de desembre.

A Madrid, polítics i opinadors donen per perduda la batalla electoral catalana. L’últim bany de realitat va ser l’èxit -per quarta vegada- de la mobilització de la Diada. El sobiranisme català es manté amb vitalitat plena mentre que el sistema polític de l’Estat (PP, PSOE, Podemos i C’s) ja només confia en frenar l’impuls independentista per la força de la llei o amb algun un gest “in extremis” que intenti seduir i apaivagar els catalans. Des de les estructures de poder de l’Wstat el PP ho intentarà tot abans i després del 27-S. Fiscalia activada, filtracions a punt, Tribunal Constitucional on fire, intent de deslegitimació professional de TV3 per la via de la Junta Electoral, màxima pressió diplomàtica i molta dialèctica de la por -encara més- sobre les pensions, sobre Europa, sobre l’exèrcit o sobre el que calgui.

En els propers dies no ha de sorprendre res. Les gesticulacions o accions de guerra bruta que puguem veure en els propers dies tindrà, en el fons, un objectiu prioritari: el resultat electoral de les generals. El PP fa temps que dóna per descartada qualsevol capacitat decisiva des del Parlament de Catalunya. No és pas l’únic cas. Hi haurà més excessos verbals, més errors (o no) com els que ha comès en els darrers dies Pablo Iglesias per a desesperació dels seus companys catalans de viatge. Potser continuaran els mítings amb amb ball de falsa eufòria per fugir de la invisibilitat política. Hi haurà noves demostracions de “seny” per intentar, sobretot, que l’escó de Duran i Lleida a Madrid no caigui per Nadal.

Dues campanyes simultànies, dos objectius diferents. D’aquí a 12 dies, celebrarem les eleccions més decisives de la història del país. Són les eleccions catalanes més crucials de totes les que s’hauran convocat mai i, significativament, són també els comicis en els quals  els partits i candidatures sucursalistes estaran més pendents de la seva quota de poder a  la política espanyola. Aquesta dualitat ha estat norma habitual en la política catalana dels darrers 30 anys, però mai com ara haurà resultat tan evident i tan intensa. Mai com en aquestes eleccions. Si tot va bé, per última vegada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.