Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Déu no salvi el rei

(Publicat a ‘Nació Digital’)

1 de juliol. 0.00 hores. Diuen alguns mitjans espanyols no controlats pel PPque les lleis que acaben d’entrar en vigor suposen el “més gran retrocés de llibertats públiques des de la restauració de la democràcia”. Intento reflexionar sobre aquesta idea procurant no descomptar-me de la gran quantitat de retrocessos en llibertats i en drets viscuts en els darrers anys i mesos. Repasso també els avenços que mai no s’han produït en quatre dècades de monarquia constitucional. És complicat valorar la qualitat democràtica d’un estat que va amnistiar els repressors de la dictadura, que encara subvenciona amb diners públics la fundació nostàlgica d’aquell règim criminal i corrupte i que té moltes de les seves estructures de poder (polític, judicial i econòmic) impregnades per l’herència del franquisme.

Mentre penso en com ha anat això de la “restauració de la democràcia” de 1978, la ràdio em retorna a la realitat d’aquests primers moments del dia primer de juliol de 2015. Ja passa un minut de les dotze.  Explica el locutor que a Madrid, al voltant del Congrés dels Diputats, hi ha una concentració de protesta. Persones amb la boca tapada que desafien una legislació que, encara que previsiblement tindrà una vigència curta, consideren que han de rebutjar des del minut 1. Segueixo amb atenció els esdeveniments en directe. Em pregunto si el retroministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, donarà ordres a la policia per a actuar contra els manifestants aquesta mateixa nit. Si els multaran amb 30.000 euros per manifestar-se sense permís, o si ho faran per no dur el DNI “com a acte de desobediència conscient i responsable”.  Sigui com sigui, les lleis “mordassa” del PP assenyalen vergonyosament el nom d’Espanya en el context de les democràcies del món, com ja apuntava fa mesos un editorial de The New York Times.

I aquest article? I el Twitter? Què passa si expresso públicament la meva opinió? Què preveuen les noves lleis per als qui pensem i tenim la intenció de seguir afirmant que la gent que protesta de forma pacífica, a prop del Congrés dels Diputats, fa molt bé de manifestar-se? Què passa si opinem que aquests o altres ciutadans farien molt bé de repetir la protesta mentre no hi hagi una majoria de diputats diferent que derogui aquesta aberració democràtica? És molt greu suggerir, per exemple, una concentració al voltant del Congrés el dia 1 de cada mes fins que siguin abolides la nova llei de seguretat ciutadana i aquesta última reforma del codi penal? Seria recomanable que demanés la presència d’un advocat abans de seguir escrivint?

Què han de fer a partir d’ara els periodistes que presenciïn una actuació de la policia a la via pública? On queda el dret a la informació? Què interpretaran els jutges per delictes informàtics “que tengan como objetivo subvertir el orden constitucional”, segons la nova redacció del Codi Penal en l’apartat dedicat al terrorisme? Pretén el retrogovern del Partit Popular judicialitzar totes les formes d’expressió que continguin  suport explícit i pacífic a la independència de Catalunya? Multaria o imputaria judicialment un estat membre de la UE a les desenes de milers de ciutadans carrers que a ben seguir sortirien als carrers per expressar el seu rebuig a una eventual suspensió de l’autogovern de Catalunya? Podem seguir afirmant i publicant que la Corona és una institució anacrònica, inútil i poc transparent, consagrada en una Constitució que es va fer i aprovar sota l’amenaça d’una intervenció militar? Tenim encara llibertat per afirmar -sempre pacíficament- “Deu no salvi el rei”?

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.