Profile Image

Dídac Boza

Periodista

A cop de cronòmetre, no!

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Els periodistes també tenim procés. Té a veure amb la sobirania i amb la dignitat de la nostra professió i de la societat per a la qual l’exercim. Potser nosaltres en som els principals protagonistes però aquest “altre procés” no és únicament nostre. És transversal. Afecta el sistema sencer, tan necessitat de regeneració pública en tots els sentits. Concerneix a tota una societat que exigeix poder viure com a ciutadans adults, que rebutja la regressió de drets i que vol superar dèficits democràtics. El tractament de la informació política en els mitjans públics durant els períodes electorals és una prova clara de les males costures que, durant prop de 40 anys, han aguantat la cortina esquinçada i plena de brutícia del règim de 1978.

Els blocs electorals a cop de cronòmetre són una vergonya espanyola en el context europeu. Però han estat també una vergonya catalana durant tot el temps que el Parlament de Catalunya ha fet omissió de la seva capacitat -tot i que limitada- de superar aquella “foto finish” que es va fer a final dels 70, en el context d’una transició molt vigilada pels poders fàctics i hipertutelada pel poder polític. Ara, ja en el segle XXI, escoltem el portaveu del Govern català admetent que allò és “antic” i veiem com el president d’Esquerra Republicana aposta contra els blocs en el municipi que ell presideix. Benvinguts! Saludem aquests posicionaments nous i els que puguin arribar d’altres partits que, de moment, guarden silenci. Les intencions de veritat d’uns i dels altres les veurem amb la nova llei electoral catalana (si és que s’acaba fent) i que serà verge de tota virginitat, ja que fins ara les formacions polítiques no havien vist el moment de posar-s’hi de debò.

La vergonya nacional no faria més que agreujar-se si els legisladors no aprofitessin l’ocasió per tallar d’arrel, de forma clara i irreversible aquesta farsa radiotelevisada que a cada campanya electoral hem anomenat, de manera impròpia, “informació”. Ha de quedar clar que acabar amb els blocs de propaganda en forma de crònica no vol dir deixar els continguts d’informació política sense protegir-ne la pluralitat i el sentit de servei públic. No implica abandonar la informació al caprici més o menys esbiaixat de qualsevol directiu. Europa està plena d’exemples on les regles del joc concilien les garanties democràtiques amb l’exercici professional del dret a la informació, dos valors que sempre haurien de caminar junts i no pas confrontats com s’ha establert, fins i tot per llei, a l’estat espanyol.

I per jugar-hi net, diguem-ho tot. Si ara no ens en sortim amb la reforma de la normativa electoral o si, en el millor dels casos, s’eliminen els blocs a Catalunya per les eleccions del setembre però segueixen intactes per a les eleccions espanyoles de més endavant, o per les locals que hi haurà d’aquí a un mes, què hem de fer? Què ha de passar mentre esperem que falli el Tribunal Europeu dels Drets Humans al qual apel·larà ara el Col·legi de Periodistes de Catalunya? Seguir aplicant una fórmula indigna que res té a veure amb el periodisme ens fa partícips de la vergonya, d’una pràctica que degrada el nostre ofici i que adultera el compromís dels mitjans públics amb la societat. Hi ha una part de l’èxit o el fracàs d’aquesta causa que depèn directament i ara de nosaltres, de les redaccions, dels consells professionals, de les direccions periodístiques dels mitjans públics.

Ja no n’hi haurà prou amb la protesta tradicional a cada “Telenoticies”. Plantegem-nos, si cal, fórmules de desobediència passiva. Els mitjans públics han d’informar sobre el procés electoral, sobre els seus terminis, del vot a l’estranger, del vot per correu, etc. Per garantir la pluralitat i per facilitar que els ciutadans puguin conèixer les diferents propostes i opcions polítiques, les televisions i ràdios públiques tenen opcions diverses sense necessitat d’haver d’adulterar els informatius. Han d’organitzar debats i, naturalment, oferir espais gratuïts de propaganda electoral. Però, si us plau, en els informatius deixem de repetir consignes de míting durant dues setmanes mentre hi hagi una legislació que ens obliguen a fer-ho a cops de cronòmetre. No ens fem més mal! Ja no!

(Si voleu veure l’article publicat, cliqueu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.