Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Fora màscares

(Publicat a ‘Nació Digital’)

L’any hiperelectoral agafa velocitat de creuer. No ens n’adonarem i en poques setmanes haurem començat a fer servir el nostre “abonament de temporada” per al col·legi electoral del barri. De moment ja hem entrat en allò que podíem anomenar l’etapa del “nudisme” preelectoral. És aquell moment que, vulguin o no, candidats i candidatures estan obligats a destapar-se, a dir què pensen, què volen fer amb el país , amb les ciutats i, sobretot, com pensen fer-ho. Serà un procés progressiu. Com més a prop de les urnes, menys espai quedarà per la impostura o per la indefinició. Es clar que no hi faltaran intents de fugir d’estudi però qui intenti amagar la seva lletra petita ho tindrà, aquesta  vegada, una mica més difícil.

El joc del “fora màscares” ha començat per a tothom. És una mena de cerimònia iniciàtica on algunes virginitats polítiques corren un perill seriós. Ho han començat a comprovar els responsables de Podemos/Podem. Les opinions i posicionaments de les noves figures polítiques emergents poden ser material d’alt risc com sap ja Ada Colau, l’única candidata municipal de Barcelona que ha expressat dubtes sobre la conveniència de que la ciutat aculli cada any el Mobile World Congres. Albert Rivera, l’alternativa dretana de Podemos, també ha pogut aprendre alguna cosa ja sobre els riscos que té la sobreexposició mediàtica.

Les eleccions municipals de la primavera acaben amb la “hivernació” del procés. Que en els comicis locals es juga sobretot la partida dels alcaldes i regidors i que hi compta, sobretot, la gestió municipal és tant cert com que aquesta vegada bona part de la ciutadania votarà pensant al mateix temps en el seu Ajuntament i en el futur del país. És probable que aquest context perjudiqui seriosament els resultats d’algun candidat, que en un altre moment, i potser en un altre format polític, hauria pogut tenir més opcions.  No són bons temps per a les remuntades electorals.

Entre el 24-M i el 27-M tot es precipitarà. Amb els resultats de les municipals a la mà, tothom voldrà lluir la millor figura durant l’estiu previ a les eleccions del sí o no a la independència. Al juny Unió Democràtica afrontarà el moment segurament més decisiu de tota la seva història, amb o sense Josep Antoni Duran i Lleida. El calaix on espera el full de ruta sobiranista acordat ja entre Esquerra Republicana i Convergència Democràtica serà, forçosament, l’últim espai de cotó fluix habilitat per Artur Mas per a fer les coses més fàcils a Unió. Tot això sense oblidar que, de cara a la cita electoral del 27-M, a més de la independència, el debat sobre el combat de la corrupció ha vingut per quedar-se.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.