Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Coses que no ens mereixem

(Publicat a ‘Nació Digital’)

La llista de coses que “Catalunya no es mereix” –que diria la senyora Ferrusola- és força llarga. No ens l’acabaríem. D’entrada no ens mereixem gens la impudícia que l’esposa de l’expresident va exhibir al Parlament, ni el seu recurs fàcil, gastat i previsible de fer servir el nom del país per intentar protegir –amb una notable turpitud- la imatge de la seva família. També ens hauria agradat estalviar-nos conèixer mediàticament Jordi Pujol Ferrusola, a qui ara, després de tants anys de negocis que ell defineix com a “dinamització econòmica” li hem sentit la veu per primera vegada i, de pas, n’hem comprovat la supèrbia.
Estava clar que Marta Ferrusola no diria res, però era difícil de creure que estaria callada al Parlament, tot que ella mateixa així ho havia anunciat i que aquesta era, amb tota probabilitat, la instrucció que li havien donat els seus advocats. La poca contenció declarativa de Marta Ferrusola sempre ha estat un problema. Les seves afirmacions públiques van ser motiu d’algun maldecap polític durant la llarga etapa presidencial de Jordi Pujol i fins i tot desprès. Sovint els titulars de les seves declaracions sorgien quan un periodista aconseguia sortejar la “guàrdia de corps” que intentava evitar que se li acostessin els micròfons.

L’esposa de l’ex Molt Honorable les ha dites a l’alçada de campanars de totes les mides. “M’hauria agradat més un gos d’atura català”, va dir quan una col·lega periodista li preguntà per la mascota olímpica del 92. Corrien encara els anys 80 i la premsa catalana llavors ja tenia clar que la senyora Ferrusola era allò que a Madrid en diuen “un filón”. Amb molta més càrrega de profunditat, ja entrats en el segle XXI, Marta Ferrusola va afirmar tenir “la sensació de que li havien entrat a casa a robar” quan es va formar el primer govern tripartit, una frase força recordada en la sessió parlamentària de dilluns a la tarda. L’expressió “amb una mà al davant i l’altra al darrera”, pronunciada aquesta setmana al Parlament, entra amb tots els honors en els primers llocs de la seva classificació personal de frases lapidàries.

No ens mereixíem res de tot això, com tampoc no ens mereixerem el que vindrà a partir d’ara en aquest serial de la nissaga “Pujol-Ferrusola”amb els seus protagonistes principals i els seus “special guests stars” interpretant alguns personatges secundaris destacats. El 12 de març, dia previst per la compareixença de la presidenta del PP, Alicia Sánchez-Camacho, a la comissió d’investigació del Parlament, el canal 3/24 i Catalunya Informació poden tornar a trencar el seus sostres d’audiència habituals. Contràriament al que ahir semblava insinuar Marta Ferrusola, la culpa d’aquest espectacle tan poc edificant no la té ni el Parlament que demana explicacions, ni la ràdio i la televisió públiques que difonen les compareixences en directe. Va ser el mateix Jordi Pujol i Soley qui va iniciar la gira d’aquest “show” l’estiu passat amb el seu impactant monòleg de confessió.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.