Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Entre Sánchez-Camacho i la família «Telerín»

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Vista l’actuació televisada d’Alicia Sánchez Camacho durant la compareixença del president Mas a la comissió sobre el frau fiscal i la corrupció, un primer impuls -ho confesso- era a dedicar tota aquesta columna d’avui a la figura “singular” de la presidenta del PP català. L’única diputada de la història del Parlament català recusada per negar-se a atendre una petició de compareixença de la Cambra, s’ha posat definitivament en “mode Belen Esteban”. Dóna via lliure a l’expressió barroera i exhibeix –ja sense cap mena de complexe- la seva sintaxi i lèxic deficients. Alicia ha optat directament per un espectacle digne de qualsevol plató de “telecirc” espanyol. De fet, en les darreres setmanes ja n’ha passat per algun. No, finalment no serà tot l’article. Amb aquest paràgraf i amb el record de la cara que feia el diputat del PP Enric Millo mentre intervenia la seva cap de files, n’hi haurà prou per ara.

La relació del PP amb el mitjà televisiu té elements de més transcendència que les aparicions estel·lars de la clienta més famosa d’un determinat restaurant barceloní. Hem entrat en temporada sensible pel que fa a l’equació “PP-mitjans de comunicació” perquè s’acosten les eleccions, totes les eleccions. Si parlem dels mitjans públics hauríem de concloure, més aviat, que hem entrat en zona d’alt voltatge. En el cas concret de Catalunya, a més a més, la dreta que governa Espanya ha dona ja mostres més que evidents d’haver començat a aplicar el que podríem anomenar “Pla de combat 2015” un any multielectoral en el qual, a més del procés sobiranista, els populars hauran d’afrontar el retrocés del seu pes a Catalunya a totes les institucions i cadascuna de les cites a les urnes.

Els clàssics tendeixen a repetir-se i, en el cas de RTVE i el Partit Popular, la mÀ de ferro política és tot un clàssic dels dels temps memorables d’Alfredo Urdaci. Ara, en aquest final de legislatura espanyola que, com al 2004, podria portar el PP directament de la majoria absoluta a l’oposició, la novetat es diu “redacció paral·lela”. Aquesta setmana la direcció dels serveis informatius de TVE a Madrid ha anunciat la contractació d’onze periodistes, aliens gairebé tots al banc de dades de la corporació pública i procedents, la majoria, del canal Intereconomia. La direcció argumenta que l’objectiu d’aquestes contractacions és “donar cobertura a un any electoral extraordinari, amb cinc convocatòries”. Final de la cita.

A Catalunya, les dues actuacions “disciplinàries” de les darreres setmanes al centre de Sant Cugat donen pistes prou clares sobre com les gastaran, a partir d’ara, els delegats del PP en els llocs de comandament de la ràdio televisió pública estatal amb la vista posada en tots els llums vermells d’alarma electoral. La direcció de RTVE Catalunya ni tan sols ha fet un gran esforç per desmentir la depuració ideològica denunciada per la periodista Cristina Puig en ser acomiadada de manera fulminant com a presentadora de El debat de la 1. El cas de l’expedient al periodista empordanès Francesc Cruanyes per les col·laboracions al Diari de Girona i a L’Empordà que feia des de dècades, no deixa espai al dubte: es pretén deixar ben clar que en temps del PP opinar lliurement i discrepar no és gratis. És lògic que el principal directiu de RTVE Catalunya, posat pel PP, presumeixi més dels premis obtinguts com a productor de programes infantils que no pas d’haver estat el cap de premsa de la diputada Sánchez Camacho. Però el prestigi decau força quan actua com si en comptes de l’època dels Lunnis, encara visquéssim en els temps de la família Telerín.

 

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.