Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Apunts per a un 10 de novembre

Veure els rostres d’alegria dels ciutadans que ahir omplien l’escola de Sant Medir del barri de la Bordeta, escoltar les seves paraules d’agraïment als qui fèiem de voluntaris, assistir a centenars de fotografies de persones que pronunciaven la paraula “història” mentre votaven, són imatges d’una jornada difícils d’esborrar.

Els que menystenen o es burlen de dos milions dos-cents cinquanta-mil ciutadans han comprovat -diguin el que diguin de cara a la galeria- que existeix ha una voluntat molt ferma i potent de decidir i, molt probablement, de decidir marxar.

És una autèntica heroïcitat -paraula de voluntari- l’eficàcia amb la qual el Govern de Catalunya ha organitzat tota la maquinària i la intendència de la jornada de participació del 9N, tenint en contra l’aparell jurídic i polític d’un estat que ha jugat amb totes les cartes: les legals i les inconfessables.

 Més de 400.000 persones han votat opcions no favorables a la independència, una bufetada a Mariano Rajoy -absolutuament desbordat ja per la situació catalana- al Partit Popular de Catalunya, a Ciutadans i al sector oficial del PSC, que intentaven desanimar la ciutadania que volia participar.

Catalunya ha guanyat el dret a decidir a ulls del món. Es desprèn clarament del ressò a la premsa internacional o de l’informe dels observadors parlamentaris de la UE. El moment de decidir de debò, s’acosta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.