Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Madrid: ‘Defcon 2’

(Publicat a ‘Nació Digital’)

A Madrid els nervis s’han desfermat. L’èxit indiscutible de la Diada, el fracàs estrepitós de l’intent de mobilització unionista, la manca d’efecte desactivador sobre el procés del cas Pujol o del ‘no’ escocès, el calendari de la convocatòria del 9N per part del president Mas… Per si eren pocs els maldecaps de Mariano Rajoy ara li cau un ministre. Una crisi de govern en tota regla -tan poc com li agraden- i, a sobre, motivada per qüestions ideològiques, que li agraden encara menys. Rajoy, paradigma de la passivitat política, ha hagut d’actuar per una vegada i ha llançat el llast d’un projecte que en el seu dia va dictar l’ultra Rouco-Varela. El president del PP no ha pogut retenir Gallardon i, per tant, no ha evitat que tothom – partidaris i detractors- vegin en aquesta crisi un símptoma indissimulable de feblesa. Un gol en pròpia porteria.

El mite fals del ‘progre del PP’ s’ha desmuntat amb una rapidesa extraordinària. És una de les circumstàncies que més crida l’atenció en el repàs a la biografia política d’Alberto Ruiz Gallardón. Un altre detall curiós és el que sembla una mena de ‘maledicció familiar’ relacionada amb la qüestió de l’avortament. En els anys 80, José María Ruíz Gallardón, pare del ministre dimissionari i destacat dirigent de l’Alianza Popular sorgida de les restes del franquisme, va combatre la primera llei de l’avortament espanyola amb tota la passió de la qual va ser capaç. Estava a l’oposició i no se’n va sortir. Ara, 30 anys després, Alberto ha fracassat en un nou intent conservador de limitar la lliure elecció de les dones però, paradoxalment, ell ha perdut ocupant una de les més altes magistratures en un govern amb majoria absoluta.

El govern espanyol convulsiona en el moment que més li interessaria exhibir autoritat. El ministre de Justícia plega quan s’esperava que es mostrés més enèrgic i proactiu en el combat jurídic contra la consulta catalana. Potser sí que ha deixat els recursos preparats, però el cas és que marxa, abandona. Tot plegat fa que les classes dirigents de l’estat: les polítiques i les mediàtiques estiguin en situació de tensió màxima. Ahir ‘El Mundo’ dedicava els dos espais principals de la seva portada al cas català. El primer titular sostenia que el president Mas pensava fer coincidir la convocatòria de la consulta i amb unes eleccions avançades, tot per al 9 de novembre. El diari ignorava que aquest supòsit ja és tècnicament impossible (des de la setmana passada) d’acord amb els calendaris que marca la legislació electoral. També destacava la suposada predisposició dels bancs catalans, CaixaBank i Sabadell, per traslladar les seves seus en cas d’independència. La direcció del Banc Sabadell va desmentir ahir mateix el relat del diari que, òbviament, no havia contrastat la informació amb les entitats afectades i que basava en un informe elaborat per un banc d’inversions de Suïssa.

El ‘Mundo’ és l’exponent més clar de certa premsa espanyola especialitzada en la ‘fabricació de notícies’ però no és pas l’únic. Els grans grups de comunicació espanyols se senten compromesos en la batalla per intentar mantenir el control del relat informatiu sobre Catalunya. La persistència de la mobilització catalana i el seu ressò als mitjans internacionals ha encès totes les alarmes. El nerviosisme d’algunes direccions editorials el patiran especialment (ja està passant) els companys de professió que treballen aquí per a algunes grans corporacions de comunicació espanyoles, públiques o privades. A ulls d’aquells que ocupen determinats despatxos d’alta direcció, quan arribi l’hora de les grans cobertures, dels reportatges de fons i de donar claus per interpretar la realitat catalana a lectors, oients i espectadors d’Espanya, tot serà “més clar” si ho expliquen des de Madrid o si els que elaboren les informacions són professionals desplaçats expressament a Catalunya. Han entrat en ‘Defcon 2’ i els professionals de les redaccions de Barcelona estan sota sospita.

 

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.