Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Catarsi i canvi de pantalla

(Publicat a ‘Nació Digital’)

No ho esperàvem ben bé així però resulta que ens espera una tardor no només intensa en esdeveniments, sinó també catàrtica. La mort política, de forma no gens honorable, de Jordi Pujol i Soley posa l’accent en la necessitat de fer net de tot. Ha quedat clar que el repte és doble: superar una relació amb l’estat espanyol que s’ha demostrat nociva i expulsar de la vida pública catalana l’engany polític i les pràctiques del tot deplorables com les que fa pocs dies ha confessat l’expresident de la Generalitat. Tant de bo, la vergonya i el sotrac del cas Pujol serveixin per passar pàgina decididament dels mals que ens sobren: els que venen de fora i alguns que, per desgràcia, sembla confirmat que tenim ben arrelats a dins.

Alerta amb els simplificadors de tot i amb els mestres de la manipulació. Hi ha molts especialistes en l’art cobrir les seves pròpies vergonyes a partir de les misèries alienes. Ja hem començat a veure algunes utilitzacions esbiaixades de l’afer Pujol amb la intenció clara d’intentar enterrar el procés de la societat catalana per construir lliurement el seu futur. En el cas de Jordi Pujol i la seva família, el mal causat per la mentida i la corrupció és el més greu de tot, però, a més a més, podem retreure a l’expresident que el seu comportament personal serveixi ara com a argument de veus amb una autoritat moral tan qüestionable com les d’Esperanza Aguirre, Maria Dolores de Cospedal o Alícia Sánchez-Camacho. Aquesta tardor el clam social per un nou país lliure i net haurà de conviure amb un clima de veritable guerra bruta que ja comença a prendre forma des d’algunes tribunes polítiques i mediàtiques.

Així, en plena tempesta, ha arribat l’entrevista d’aquest dimecres entre el president de Catalunya i el cap del govern espanyol. Pot semblar un absurd, però la trobada entre Artur Mas i Mariano Rajoy és políticament tan necessària com nul serà el seu resultat. No canviarà res. No passarà res de rellevant que serveixi per redreçar una relació Catalunya-Espanya condemnada irremissiblement a l’extinció gràcies. En aquest procés de divorci està pesant, sobretot, la manca de reacció en positiu per part de Madrid. Hores abans de rebre Mas a la Moncloa, Rajoy ha ha deixat prou clar al nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, el ‘no’ del PP a res que signifiqui moviment. La realitat fa que quedi socarrimada la literatura d’això que els socialistes espanyols anomenen constitució ‘federal’ i que, de tota manera, correria un alt risc de ser rebutjada per la ciutadania de Catalunya, com fa pocs dies admetia Miquel Iceta en una entrevista.

La utilitat de l’entrevista entre els dos presidents rau, en tot cas, en l’existència de la cita. Un cop Mas i Rajoy s’hagin dit avui que mantenen les respectives posicions es produirà el ‘canvi de pantalla’ i entrarem en la part més decisiva del ‘joc’. Llevat que hi hagi altres possibles cops d’impacte -no gens descartables a partir d’ara- el proper episodi rellevant estarà al carrer, el veritable motor del procés català. Després de dues diades de l’Onze de Setembre que podríem considerar d’escalfament, ara és l’hora de debò, com diu encertadament l’eslògan de l’Assemblea Nacional Catalana. La mobilització ciutadana de la ‘V’ de la Diada tindrà un pes decisiu en els esdeveniments dels propers mesos i pot ser una mostra de la doble catarsi que urgeix a la vida pública catalana per espantar totes les bruixes: les de fora i també les de casa. Si al mateix temps que reclamem la llibertat cal retirar medalles d’or, honors i prerrogatives a qui no els mereix, fem-ho.

 

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.