Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Maleït ambaixador

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Ja es veia venir que aquest ambaixador dels Estats Units a Madrid no havia de portar res de bo per al govern del Partit Popular. Si quan va arribar al càrrec el van rebre amb recels propers a l’hostilitat des de determinades antenes digitals i/o impreses de la caverna espanyola era ben bé per alguna cosa. Què es podia esperar d’un homosexual que no té el ‘bon gust’ de viure a dins de l’armari, d’un home que procedeix de la indústria audiovisual, d’un declarat antitaurí…? Una joia, escolti!

Encara no fa ni un any que dirigeix l’ambaixada i ja ha donat uns quants disgustos a les ànimes més ‘sensibles’ de la família ultraconservadora que governa i sobretot ‘vetlla’ pel Regne d’Espanya. Ell, en persona, hissava fa pocs dies la bandera gai a la seu de l’ambaixada, en ple carrer de Serrano. On s’és vist? En plena “zona nacional” de la capital espanyola! Allà on les úniques exhibicions polítiques tradicionals eren els ‘passejos’ d’alguns joves acompanyats de simbologia franquista durant la transició o, més recentment, les manifestacions a favor de “la família” capitanejades pel cardenal ‘castrense’ Rouco Varela!

Aquest cop, però, l’ambaixador James Costos ha traspassat totes les línies vermelles per a desesperació de la dreta cavernària espanyola. Dir sobre la possible independència de Catalunya que “les empreses (nord-americanes) hauran d’adaptar-se”, que “les coses canvien, els entorns canvien i quan això passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur” és més del que el poder polític del PP i els seus corifeus mediàtics poden suportar. Es veu clar si hom fa la prova de l’antiperiodisme al diari La Razón. Mireu de buscar la notícia de les declaracions de l’ambaixador al web del diari que dirigeix Francisco Maruenda. Jo no he estat capaç de trobar-la en les últimes hores. Homosexual, antitaurí i ara, a més, ‘còmplice’ dels separatistes que volen trencar Espanya. Una veritable tortura psicològica -una més- per a l’esperit sensible i pietós del ministre Jorge Fernández Díaz.

L’acostumada resposta “és una qüestió interna d’Espanya” queda molt, molt lluny d’allò que el govern espanyol demana, desitja i gairebé suplica a les altes instàncies internacionals segons s’ha sabut en els darrers mesos. A Madrid els deu cridar especialment l’atenció la distinció que semblen establir les autoritats dels Estats Units entre els casos de Catalunya i d’Escòcia. Barack Obama no ha tingut problemes en manifestar-se partidari de que el Regne Unit mantingui la seva configuració actual, però ha evitat, en canvi, pronunciar-se en contra de la independència de Catalunya, malgrat la insistència de Mariano Rajoy i tots els esforços del ministre Garcia Margallo. Segur que els motius dels nord-americans tenen més a veure amb la diferència estratègica entre el Regne Unit i Espanya que no pas amb una suposada simpatia envers els catalans i, encara menys, antipatia pels escocesos. Potser aquest cop, a diferència de que va passar en el segle XX, la “no ingerència” americana sigui bona notícia per a Catalunya.

 

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.