Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Felip VI, Miquel Iceta i la «normalitat»

(Publicat a ‘Nació Digital’)

A les zero hores d’aquest dijous el senyor Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia ja serà cap de l’Estat. Així, inopinadament, és a dir, sense que s’hagi demanat l’opinió política als ciutadans als quals ha de representar. No fos cas que una majoria social digués a les urnes que la raó de la sang no te raó de ser en democràcia. La por mal dissimulada del PPSOE a preguntar a la ciutadania és una mostra evident de la feblesa de les institucions espanyoles en aquests moments.

Dimissió, abdicació, renovació i “normalitat” són paraules molt emprades a Espanya en les últimes dues setmanes. Serveixen per repassar la seqüència dels esdeveniments més recents. Dimiteix Rubalcaba com a cap de l’oposició, abdica el rei d’Espanya, cap de l’Estat. Segons el partit que serveix la monarquia des de les seves “profundes arrels republicanes” aquests dos fets constitueixen una magnífica oportunitat per a la “renovació”. Tot plegat –diu Mariano Rajoy- una “gran demostració de normalitat” que, naturalment, no té cap relació amb el descens electoral del PPSOE, ni amb taca de corrupció que ha tocat la família real, ni amb el desprestigi de la institució monàrquica i del rei abdicant. Amb el procés català sí que té a veure una mica, segons confessen fonts de l’entorn de la Zarzuela.

La moda de les abdicacions i les “renovacions” té expressions pròpies a Catalunya. Ja es veu que el cas de Duran i Lleida a CiU requerirà un procés de cocció més lenta però, en el cas del PSC no admetia gaire esperes, malgrat un primer intent –del tot al·lucinant- de Pere Navarro per fer veure que no passava res després de la patacada de les eleccions europees. Esborrat Navarro de l’escena política i frustrada l’opció de Núria Parlon que volia anar massa lluny en els canvis, Miquel Iceta és l’últim cartutx que crema el socialisme català “oficial” entregat a la disciplina del PSOE. Iceta és el gran cap pensant del PSC des de fa molts anys. Sovint ha utilitzat la seva intel·ligència política i la seva autoritat moral interna per revelar-se contra excessos de tacticisme i de política poruga que s’han anat estenent entre els socialistes catalans al llarg de les dues darreres dècades. Ell va ser els ulls, les oïdes i la veu de la consciència del president Montilla, i autor –tot s’ha de dir- dels discursos més catalanistes que hom podia imaginar en boca d’un president de Catalunya, nascut i fet políticament al feu socialista del Baix Llobregat.

Però Iceta ha estat també l’home que ha marcat ideològicament el controvertit camí dels socialistes catalans davant el procés i la consulta. Un “dret a decidir, però…” on el “però” és més potent que el dret a decidir. Tant, que ha acabat per trencar en dos un partit que ja no podrà a recuperar l’equilibri entre les dues ànimes que va acollir en el moment fundacional de 1978. El PSC ha deixat de ser el partit que més se sembla a Catalunya perquè la societat catalana s’ha mogut i el partit no ho ha fet. El pacte fundacional del PSC s’ha trencat, igual que s’ha trencat el pacte constitucional. Hi haurà escissió. Uns i altres, la donen ja per descomptada.

El 9 de novembre s’acosta. No es descartable que les coses que haguem de veure d’ara endavant tinguin una rellevància i un ritme vertiginós com tot el que ha passat en els darrers 15 dies. Des dels temps de la primera transició (1977-1981) mai com ara les apel·lacions oficials a la “normalitat” no han amagat una realitat tan evident de nervis i d’incertesa política. No existeix normalitat quan no s’admet l’expressió democràtica del poble a les urnes. No hi ha normalitat quan es canvia un cap d’estat en una operació llampec, amb contenció en el cerimonial obligada per les circumstàncies. No és normal que es trenqui un partit que ha jugat un paper central en el sistema democràtic del país. És del tot anormal que es prohibeixin manifestacions ciutadanes en ple segle XXI, i que una capital d’estat respiri un ambient de propi del segle XIX. És el que passa a Madrid en aquestes hores prèvies a la coronació de Felip VI.

 

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.