Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Europa, Catalunya i el ‘cosí de Zumosol’

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Hi ha opinions divergents sobre si serà molt o poc encertat llegir els resultats de eleccions europees en clau essencialment catalana. Des del sobiranisme també hi ha qui qüestiona que el vot dels catalans en la cita del 25 de maig serveixi com a retrat vàlid i extrapolable per veure venir els esdeveniments que vinguin després. Segurament tenen raó i ens ho hem de mirar amb un punt de fredor. Però també resulta simptomàtic que siguin precisament els partits contraris al dret a decidir i a la consulta del 9-N aquells que demostren més interès en desvincular la cita electoral europea del debat sobre el futur de Catalunya. Ho fan tot i saber que, encara que vulguin, és impossible deslligar una cosa de l’altra. Actuant d’aquesta manera estan anunciant, implícitament, el seu propi fracàs electoral, el que els auguren les enquestes.

Segons l’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió, el PSC i el PP junts no passaran del 29% dels vots en aquests comicis europeus. Quedaran a anys llum del 54,02% de suport electoral que van obtenir l’any 2009. Si es confirma la tendència veurem com els dos partits que controlen la política estatal hauran perdut gairebé la meitat del seu pes polític a Catalunya en només cinc anys. Molt simptomàtic tenint en compte que són uns comicis on la clau sobiranista, tot i ser mot important, no és l’única que tindran en compte els ciutadans catalans a l’hora de decidir el seu vot. Probablement a pocs països d’Europa veurem un abisme tan gran, una diferència tant cridanera entre els resultats de 2009 i els de 2014, com el que es donarà a Catalunya. Són, justament els cinc anys en els quals la societat catalana ha acabat desconnectant d’un model de relació política amb Espanya que una majoria de ciutadans ja consideren nociu i insostenible.

És rellevant que hi hagi una situació d’empat tècnic entre Convergència i Unió i ERC (o entre Esquerra i CiU segons l’ordre que acabin dictant les urnes) però el corrent més significatiu més que marcaran les urnes del 25 de maig a Catalunya serà un canvi a fons del mapa polític. Tot indica que el PSC de Pere Navarro serà un gran protagonista involuntari i traumàtic del nou dibuix que traçarà l’electorat català. El fins fa poc guanyador clar de totes les eleccions europees (i de totes les estatals, exceptuant les darreres) s’enfronta ara a un horitzó que, en el millor dels casos, el situa com a tercera força política, a poca distància –diuen els sondejos- de la quarta i de la cinquena.

Si Catalunya està liquidant una correlació de forces polítiques que ha durat tres dècades, a Espanya el sistema hegemònic dels dos grans partits també presenta símptomes de crisi, encara que siguin moderats. PP i PSOE perden suports i, en el cas dels socialistes, les eleccions europees poden representar la frustració de no ser vistos per la majoria dels ciutadans de l’Estat com una alternativa desitjable. A diferència del que han demostrat totes les cites electorals espanyoles i europees des de la transició, aquest cop els vots dels socialistes catalans no podran ser de gran ajuda per a la causa del PSOE. El PSC fent el paper de “cosí de Zumosol” electoral haurà passat a la història. Serà, paradoxalment, un resultat boomerang del pacte antisobiranista Rubalcaba-Navarro.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.