Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Músiques de primavera

(Publicat a ‘Nació Digital’)

La primera que va assenyalar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a nou objectiu a batre des de l’unionisme ultra va ser Alicia Sánchez Camacho. Ho va fer en una sessió de control al Parlament, fa només dues setmanes. L’encara presidenta del PPC s’esforçava en aixecar-li escàndol al president de la Generalitat amb l’esborrany de full de ruta de l’ANC. A partir d’aquell moment, es posa en marxa una orquestra perfectament sincronitzada. Primer el PP assenyala amb la batuta i tot seguit intervenen els diferents solistes: editorials i articles a l’ABC, La Razón i El Mundo; naturalment, el vòmit radiofònic i digital de Federico Jiménez Losantos, i, finalment el “solo” “de l’autoanomenat sindicat ‘Manos Límpias’ presentant querella contra la presidenta de l’entitat, Carme Forcadell i demanda d’il·legalització. Previsiblement la Justícia tampoc no atendrà aquestes pretensions, com no ha admès la querella contra el president Mas, però l’orquestra ha de sonar tant sí com no. Això és l’únic que importa als “músics”.

L’altra cara de l’unionisme, la que suposadament té un tarannà més progressista i democràtic, també comença a ensenyar les dents contra l’ANC. L’editorial “Un golpe de mano” publicat pel diari El País el 19 de març passat és doblement simptomàtic. Demostra que tant des de les posicions ultres o de les més moderades, d’aquí al proper 11 de setembre i al 9 de novembre, no faltaran intents de deslegitimar les previsibles grans mobilitzacions cíviques com les que l’ANC ha impulsat des de 2012. També resulta evident que aquest editorial sintonitza perfectament amb gir que ha fet el diari del grup Prisa cap a posicions més còmodes per al govern Rajoy. El federalisme és invisible no només a la política estatal i sinó que tampoc no se’n veu gaire rastre entre els grups de comunicació i els creadors d’opinió espanyols. Espanya és tossuda portant la contrària a Pere Navarro.

Un cas gairebé d’heroïcitat política en mig de tant de soroll el protagonitzen, aquests dies. els cinc candidats a les primàries obertes del PSC a la ciutat de Barcelona. Quan la desconnexió entre els ciutadans i els partits ha arribat als seus màxims històrics, no és gens de desmerèixer el gest polític de trencar les fronteres orgàniques de l’organització per facilitar que els ciutadans siguin els ciutadans –no necessàriament militants ni simpatitzants- els que designin directament un lloc tant important com el d’un aspirant a alcalde o alcaldessa. Però l’heroïcitat no rau en organitzar un procés de participació política que hauria de ser normal i estès entre els diferents partits. En aquest cas Jordi Martí, Rocío Martínez-Sampere, Laia Bonet, Carmen Andrés i Jaume Collboni poden presentar-se com una mica herois pel fet d’afrontar un debat obert sobre el present i el futur de la ciutat, sota el foc creuat, cada cop més intens, que viu el seu partit.

L’hemorràgia de militants i de quadres territorials del PSC sembla no tenir aturador com a reacció a l’allunyament del dret a decidir pel qual va optar la direcció del partit fa alguns mesos. L’escissió dels sectors més crítics sembla ja un horitzó més que probable. El desgast de la marca PSC és tant clar que molts dels que no marxen es plantegen anar a les municipals de l’any que ve amb un segell diferent. L’organització comença a treure el paraigües davant del previsible xàfec d’una estavellada electoral en la cita electoral més propera, les europees del 25 de maig. Els candidats de Barcelona han treballat a contracorrent en les últimes setmanes intentant una missió gairebé impossible: sortir indemnes del foc creuat i que el seu procés de primàries no quedi contaminat pel procés polític general que viu el país. La música de Maurici Lucena, renyant els sindicats per implicar-se a favor de la consulta, segur que tampoc no els ha estat una gran ajuda.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.