Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Sort d’Europa!

(Publicat a ‘Nació Digital’)

És ben cert que la Unió Europea que tenim està encara a molta distància de la integració política i democràtica que requereix el pes d’Europa al món i que convé als seus ciutadans. No es pot ignorar que la burocràcia comunitària massa està dominada per un tramat d’interessos egoistes dels estats, que es combinen perfectament amb els interessos dels anomenats “mercats”. Però vist tot plegat amb una mirada oberta i oxigenada per part de qualsevol ciutadà (català o no) d’aquest Estat espanyol que patim, no hi ha per menys que exclamar: “Sort en tenim d’Europa!”.

Malgrat tots els seus vicis, defectes i mancances, aquesta UE té certa autoritat i influència sobre els estats que la integren. Només recordant això es pot suportar la immensa vergonya que causa un ministre de l’interior que condecora amb la màxima distinció al mèrit policial a “Nuestra Señora María Santísima del Amor”. Un rubor semblant produeix sentir el mateix Jorge Fernández Díaz quan diu que “con la Policia y la Guardia Civil nos basta y nos sobra” per verificar el desarmament d’ETA. Espanya és, en aquests moments, una anomalia en l’Europa democràtica on el govern desacredita els mediadors internacionals en un procés de pau; on el partit que governa es manifesta als carrers contra una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, o un ministre s’ofèn perquè la UE s’atreveix a demanar-li explicacions per la manera de tractar (amb resultat d’una quinzena de morts) els immigrants africans que intenten desesperadament buscar-se la vida a Europa.

El paraigües de la UE serveix, com a mínim, per posar en el punt de mira internacional projectes tan regressius com la llei sobre l’avortament del ministre Alberto Ruíz Gallardón. Malauradament, però, la UE no té encara un nivell d’integració política i jurídica suficient que permeti processar per crims contra la humanitat, el sogre de Gallardón, José Utrera Molina, ministre de Franco i copartícip d’assassinats d’estat com el de Salvador Puig Antic, ara fa 40 anys. És evident que hi ha molt de camí per fer avançar l’Europa política i social, però davant del tarannà que gasten la dreta espanyola que governa actualment (PP), la nova dreta ultranacionalista que s’obre camí (UpyD, Vox, C’s) i l’esquerra sovint acomplexada i claudicant que representa el PSOE, hem de convenir que Europa és motiu d’alleujament en el present i d’esperança en el futur. Per als catalans, sobretot.

Seria ingenu esperar que la UE prengui la iniciativa a favor de la independència catalana o pensar que els estats membres de la Unió seran del tot insensibles a les pressions de tota mena que està exercint ja i exercirà l’Estat espanyol contra el procés de Catalunya. Però tampoc no sembla que tot l’aparell diplomàtic desplegat per l’Estat estigui aconseguint l’objectiu desitjat de provocar grans declaracions de cop de porta a Catalunya per part dels mandataris europeus. Rajoy i el ministre Garcia-Margallo no se’n surten més enllà dels cops de mà de Durao Barrosso, qui en el passat va tenir el “mèrit” d’actuar de majordom a la foto de les Açores i ara està buscant col·locació per quan esgoti, d’aquí uns mesos, el seu mandat com a president de la Comissió Europea. Contra la turpitud d’un alt càrrec de la diplomàcia espanyola que anomena “tontos” a aquells que interpel·len la UE pel cas català, ha de persistir la intel·ligència catalana d’insistir en la necessitar d’anar pacíficament a les urnes. Un argument difícilment rebatible des de l’Europa de la integració.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.