Profile Image

Dídac Boza

Periodista

PSC, el divorci necessari

(Publicat a ‘Nació Digital’)

“Hi ha dues formacions polítiques i espero que finalment les coses quedin clares, encara que em sàpiga greu”. La frase és d’una destacada veu de la dissidència socialista, que fins ara s’ha resistit a marxar tot i que no li han faltat “indicacions” de la porta de sortida per part de l’aparell. Si no ho evita un miracle o alguna maniobra d’última hora que aquestes altures seria molt difícil d’explicar, el PSC es trenca aquesta setmana. Demà en la votació del Parlament o, potser fins i tot avui dimecres mateix.

El judici de la història serà molt dur amb els actuals dirigents del Partit dels Socialistes de Catalunya. El de les urnes ho serà encara més. En democràcia les sentències polítiques les dicten els ciutadans i, com mostra la darrera Enquesta Social Europea, la gent no està gaire disposada a ser condescendent amb uns polítics dels quals –en general- té la confiança sota mínims. Ara que entrem en cicle electoral, no trigarem a comprovar fins a quin punt el PSC ha estat especialment capaç de dilapidar el seu patrimoni social de més de trenta anys.

Els socialistes catalans saben per experiència que els congressos dels partits poden ser tempestuosos. Però les rivalitats orgàniques i les pugnes pel control dels aparells dels partits són petites escaramusses al costat del que representa un xoc frontal com el que hi ha ara al PSC. Dues maneres d’entendre el país, dues lectures pràcticament oposades sobre la transcendència del moment i sobre la voluntat expressada majoritàriament per la ciutadania. Per això el divorci entre les famoses dues ànimes dels socialistes catalans ja no és només inevitable. A final, resulta fins i tot necessari per clarificar el mapa polític.

Un projecte polític es trenca de debò quan es traeix el propi programa electoral i quan es fractura la seva representació parlamentària, més enllà del sentit concret d’una votació. Això és el que està a punt de passar al PSC. És probable que ben aviat veiem un grup socialista al Parlament minvat en nombre de diputats i en també en influència política. Però els seus responsables seguiran convençuts d’haver fet un bon càlcul. Comptar, com en els vells temps, amb que els vents de la política espanyola tornin a bufar a favor del PSOE. Amb un PSC trencat i sota mínims a Catalunya, el PSOE no ja en tindrà prou amb el vent.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.