Profile Image

Dídac Boza

Periodista

«Welcome to Catalonia»

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Saps que la cosa va de debò quan tens amics genuïnament nord-americans que, de manera espontània, s’interessen des de la llunyana Califòrnia pel què passa a Catalunya. “He llegit al diari que votareu, com els escocesos!”, em comenta un amic des de l’àrea de San Francisco. “Així serà. O al novembre de l’any que ve, o no gaire més tard”, li responc. El meu interlocutor té poc més de 40 anys, és economista de carrera i lector habitual de The Economist des de l’època d’estudiant. Ha llegit que el govern de Madrid es nega a que hi hagi referèndum, intento explicar-li la posició immobilista de Rajoy i, després d’escoltar-me, etziba un definitiu “no ho entenc”. “Welcome to Catalonia, amic meu!”, és tot el que li puc dir.

De tot el que podem veure en els propers mesos, probablement el factor que acabi resultant clau per a tot el procés serà la incomprensió de la comunitat internacional davant l’obstinada negativa dels poders polítics espanyols (PP i PSOE) a jugar el partit amb valentia democràtica. És significatiu que, sense apostar per la idea d’una Catalunya independent, l’editorial del Financial Times afirmi que els catalans “seguiran el seu propi camí si l’única alternativa és l’statu quo. L’enrocament de Madrid farà més visible a ulls del món que una amplíssima majoria dels catalans volen votar sobre el seu futur i no els deixen.

De portes en dins, no és menys rellevant el que es detecta en el món empresarial català. Hi predominen la discreció i un silenci eloqüent que denota –per a desesperació dels unionistes més combatius- una absència total de dramatisme davant el procés. L’espanyolisme polític i mediàtic s’esforça en aixecar el to dels advertiments, augurant tota mena de desgràcies per la societat i per l’economia catalana i segueix sense trobar altaveu entre els actors de la indústria, el comerç i les finances. José Manuel Lara Bosch, l’amo del grup Planeta, no ha trobat veus que li facin els cors en el seu cant de l’apocalipsi. Ans al contrari, el president de la CEOE, Joan Rosell, català poc sospitós d’independentisme, acaba de reconèixer que, entre l’empresariat català, s’ha produït un gir cap al sobiranisme. El president de la patronal espanyola s’afegeix a les veus d’ací i d’allà que insten Madrid a moure’s.

Passi el que passi el dia 9 de novembre, la voluntat de decidir dels catalans es farà sentir i serà visible. Si es fa la consulta, és obvi. Si no hi hagués consulta, per prohibició, per bloqueig jurídic o polític, el 9 de novembre de 2014 pot ser una altra jornada històrica d’expressió multitudinària i pacífica al carrer. El xoc de legitimitats que representaria unes eleccions catalanes assumides com a plebiscitàries per la majoria dels votants, no convé gens als unionistes.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.