Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Entre la “nada” i Granada

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Alícia Sánchez-Camacho ha tornat de Madrid amb la cara marcada. La bufetada política que li ha clavat la direcció del seu partit no es pot dissimular. A la presidenta del PP català li han deixat ben clar que en la qüestió catalana el partit circula per via única i en una sola direcció. “Nada” és la consigna i “nada” és el que ha obtingut la dirigent catalana que, al cap i a la fi, només demanava allò que algú (hem de pensar que algú autoritzat) va escriure al seu programa electoral de novembre de 2012 per millorar el finançament català. Sánchez-Camacho va entrar a la reunió del carrer Génova per presentar un pla de comunicació que expliqui als catalans les bondats de mantenir-se en la unitat d’Espanya i en va sortir humiliada i desautoritzada. Certament, molt mal auguri per al “diàleg” que se suposa que ve.

Tot fa pensar que Alícia ja no viurà gaire temps més en “el país de les meravelles” i que la direcció del PP ha decidit deixar-la fora del conte. Ara per ara, sembla que l’únic el pla de resposta per a Catalunya que avala la dreta política i mediàtica de Madrid és la creuada “rojigualda” contra ajuntaments, des de l’Ebre fins a l’Empordà, que aplica amb gran dedicació la delegada governativa, Maria de los Llanos de Luna. Per quan vingui l’hora de la veritat en el debat sobre independència o continuïtat, Albert Rivera és l’home en el qual confia ja obertament l’unionisme de dretes, i així ho fan saber des de faristols, editorials i tertúlies.

A can socialista les coses són diferents en les formes però comparables en els efectes. Al rostre de Pere Navarro les bufetades no són tan evidents perquè l’estil del PSOE és més de castigar en “còmodes terminis”. El president Maragall en podria donar testimoni amb la història del seu via crucis estatutari, si les circumstàncies personals li ho permetessin. I de ben segur aquells que podrien explicar en primera persona com el PSOE evita qualsevol “excés” dels socialistes catalans són l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero o l’actual secretari general de Ferraz, Alfredo Pérez Rubalcaba.

La “nada” de la direcció del PP a Sánchez-Camacho és equivalent a la “Granada” amb la qual el PSOE fa callar Pere Navarro. La declaració aprovada a la ciutat andalusa el mes de juliol passat va marcar el sostre que els socialistes espanyols estan disposats a assumir: un “federalisme” estrictament nominal, sense reconeixement explícit de Catalunya com a nació, sense establir el caràcter plurinacional de l’Estat i sense garantir el dret a decidir en una hipotètica nova constitució espanyola. En un mapa de partits que també està en transició, on aviat podríem veure canvis de majories, de coalicions, d’estratègies i de lideratges, el futur polític de Pere Navarro no apareix gaire més clar que el de la castigada presidenta del PP català. Entre els quadres dirigents del PSC, i no necessàriament del sector crític, hi ha qui ho pensa en veu alta.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.