Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Urdangarin i la ‘dimensió desconeguda’

Apunten alguns mitjans, citant fonts de la Sarsuela, que la Casa Reial està molesta per la llarga durada -més de 21 hores, tot un cap de setmana- de l’interrogatori a Iñaki Urdangarin. Es diu que les mateixes fonts manifesten “estranyesa” per l’extensió del procediment judicial. Les veus mediàtiques més amigues de la monarquia assumeixen que, a partir d’ara, poden ser moltes les raons del malestar i la incomoditat. No cal ser gaire republicà per veure clar cas de presumpta corrupció que afecta el gendre del rei marca un punt d’inflexió en la valoració social d’un model d’Estat sorgit de la transició.

Una persona tan poc sospitosa de tenir vel·leïtats republicanes com la periodista Pilar Urbano no s’està de dir públicament que el cas Urdangarin té efectes catastròfics per a la Casa Reial i per a la monarquia. “Això no és una fumarada, ni una protesta aïllada d’una Esquerra Republicana o un 15-M. Això és nacional i internacional. No es parla d’una altra cosa. És una catàstrofe que una casa sense poder, només amb autoritat moral, estigui als mitjans, a la picota, a l’escàndol públic”, es lamenta Urbano.

Es clar que també que poden existir dubtes raonables sobre si convenen gaire o no a la Casa Reial alguns dels seus ‘aliats mediàtics’ com Pilar Urbano. Qui podria assegurar que quan aquesta senyora fa parlar la reina en algun dels seus llibres o que quan es presenta al plató de ‘La Noria per vendre el que sap  de com està portant la Sarsuela tot aquest afer, no està engegant -segurament sense pretendre-ho- la màquina de fabricar ciutadans republicans.

La Corona ha estat durant més de tres dècades una institució poc qüestionada per amplis sectors de la societat espanyola però ara entra en una nova dimensió i ho fa pes de les circumstàncies judicials que afecten un dels seus destacats membres (és evident) però també com a resultat de la maduresa que dóna el temps viscut ja en democràcia.

La Casa del Rei lluita com pot contra el vendaval procedent de Marivent. Estem assistint a certs exercicis de transparència fins ara desconeguts. El mateix cap de setmana d’un interrogatori que a la Sarsuela devia semblar que no acabava mai, ‘El País Semanal‘ ha presentat un reportatge fruit d’un d’aquests ‘gestos’ informatius que estan impulsant els responsables de comunicació de la Sarsuela.  Per presentar l’article, titulat ‘Todos los hombres del rey’, el suplement de diumenge de ‘El País‘ ha utilitzat textualment l’enunciat següent: “Entramos en La Zarzuela, un hermético territorio que alberga la jefatura del Estado y toda la maquinaria de apoyo, asesoramiento y seguridad que rodea al rey de España. Un mundo opaco, ceremonioso y complejo que muy pocos conocen”.

També aquest diumenge, l’agència Europa Press ha llançat un d’aquells teletips que ‘tant s’agraeixen’ en cap de setmana quan hom ha de ‘completar’ un determinat desplegament informatiu a les pàgines de la premsa. El text de la notícia proclama que “la monarquia espanyola és la més barata de les vuit Cases Reials a Europa, tenint en compte el nivell de renda i el de població”. La informació es basa en un estudi del professor de la Universitat de Gant Herman Matthijs.  Analitzades les cases reials de Noruega, Holanda, Luxemburg, el Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca i Suècia, l’esmentat informe posa en valor que els 8,4 milions d’euros d’assignació anual i el salari net del rei Joan Carles de 175.622 euros estan a la cua en el rànquing de costos de les corones europees. Les mes cares -diu la informació- són les de Noruega i Luxemburg.

Diguin el que diguin els exercicis de monarquia comparada, la clau econòmica no ha estat mai la qüestió central a Espanya en el debat monarquia-república. No ho ha estat fins ara, quan ha entrat en escena -i sembla que ha vingut per quedar-se- el cas Urdangarin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.