Profile Image

Dídac Boza

Periodista

PSC, o canvies o et canvien

De tot el que s’ha dit i escrit a les portes del congrés socialista d’aquest cap de setmana, destaca una idea central, assumida per gairebé tothom: el PSC no podrà resoldre els seus problemes de forma immediata en aquest congrés, però no té cap altra opció que començar a reinventar-se si vol aspirar a ser vist com una opció útil per una majoria social a Catalunya. En cas contrari, el que a priori es presenta com una llarga i feixuga travessa del desert dels socialistes catalans, podria tendir a eternitzar-se i acabar per convertir en residual el partit que durant més de 30 anys ha tingut l’hegemonia social de l’esquerra a Catalunya.

En el debat obert previ a la cita congressual no han faltat diagnòstics i receptes sobre els mals del PSC i sobre el tractament quirúrgic que el malalt necessita. N’han parlat abastament dirigents, analistes i els mateixos aspirants al ‘lideratge de transició’ que tindrà la formació socialista catalana a partir d’aquest diumenge. Transició cap al canvi és, ara per ara, tot el que es pot esperar del congrés del PSC després que la formació ha vist reduïda a mínims històrics el seu suport social i la seva representació institucional i amb una direcció pràcticament absent en l’últim any, que s’ha limitat a desplegar el paraigües per aguantar el xàfec d’una derrota electoral rere l’altra.

Però que les expectatives del XII Congrés del PSC siguin limitades no vol dir que la cita no sigui crucial. Algú ha parlat de la necessitat de posar el malalt a la taula d’operacions i d’aplicar-hi cirurgia d’urgència. No fer aquesta transició cap al canvi seria tant com renunciar definitivament a recuperar la connexió amb els cents de milers de ciutadans que amb els seus vots o la seva desafecció han donat l’esquena al Partit dels Socialistes de Catalunya.

La maduresa política en democràcia i en situació d’autogovern i la crisi local i global que patim han elevat i molt el nivell d’exigència de la ciutadania. Si els partits no canvien, la gent canvia de partits, o de sistema.

Mirant amb lupa tot el que s’ha vist en ls darrers anys i assumint el risc que pot tenir intentar resumir en un únic paràgraf tots els reptes que te el PSC apuntaríem el següent: Coherència entre les idees i els fets, redefinició d’un model social d’equitat imprescindible davant el canvi econòmic actual, projecte sòlid i creïble per la defensa de nacional de Catalunya i per la relació Catalunya-Espanya i deixar de substituir la política pel tacticisme, com s’ha fet evident en molts casos durant els darrers anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.