Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Peces-Barba és encara ‘pare’ de la Constitució?

Frivolitzar a propòsit dels territoris, de les parles, de les identitats i dels sentiments de pertinença és sempre una mala idea, és abonar el camp de l’enfrontament més primari i estèril i no ajuda a construir res. És un mal vici en el qual cauen, de tant en tant, alguns polítics i molts opinadors. És freqüent, sobretot, en determinada premsa madrilenya i resulta més esporàdic -però també més cridaner- quan es manifesta en alguns representants polítics. De lleugereses sobre Catalunya o sobre altres comunitats de l’Estat n’hem sentit ja unes quantes en els darrers anys. Polítics com Juan Carlos Rodríguez Ibarra, José Bono, Javier Arenas, d’altres del Partit Popular i, ben recentment, Josep Antoni Duran i Lleida, han fet algunes dubtoses contribucions al sempre complicat debat polític territorial. Quan qui ho fa és un dels dels anomenats ‘pares’ de la Constitució, com el catedràtic i membre del PSOE, Gregorio Peces Barba, la cosa és més greu.

La Carta Magna de 1978 conté ambigüitats deliberades i condicionats evidents propi de l’època en la qual va ser redactada. En això ha estat, segurament la clau de la seva longevitat tenint en compte els curts períodes d’estabilitat democràtica que ha deixat la història d’Espanya. És la Constitució que va obrir la porta al reconeixement d’identitats diverses; identitats nacionals (perquè no hi ha un altre adjectiu que es pugui derivar del terme constitucional de ‘nacionalitats’, que tant va indignar a la ultradreta i a la dreta d’aquell moment, inclòs un jovenet José Maria Aznar). Però és també la mateixa Constitucióque parla de “la pàtria indivisible de tots els espanyols”, amb un llenguatge que tenia molt a veure amb les amenaces d’involució d’aquell moment i amb la retòrica que provenia del franquisme.

No és cap novetat que el catedràtic Gregorio Peces-Barba, un dels redactors del text constitucional, es compta entre els que fan una lectura curta i restrictiva sobre el capítol autonòmic de la Constitució i que, com tots els que comparteixen aquesta visió és poc partidari de tocar gaire cosa de la Llei de lleis.

El que crida l’atenció i és del tot lamentable és que un expert constitucionalista de qui s’hauria d’esperar reflexions plenes d’autoritat moral i de responsabilitat cregui arribat el moment de fer brometes i acudits amb la història.

La frase de Peces-Barba “Potser ens hauria anat més bé si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i no amb els catalans” és tan greu, dita per un dels redactors de la Carta Magna, que ell mateix ha hagut de demanar disculpes posteriorment. A més de l’acudit de dubtosa gràcia, l’ús de la primera persona del plural (“ens hauria anat més bé”) no deixa dubtes de que l’autor de la ocurrència s’identifica amb la històrica Castella (i només amb Castella) quan es refereix a Catalunya o a Portugal.

Ha demanat disculpes però, com ha dit el president de la Generalitat, Gregorio Peces-Barba ha perdut, moralment, la condició de ‘pare’ de la Constitució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.