Profile Image

Dídac Boza

Periodista

’14 d’abril, Macià contra Companys’, primavera brillant en plena tardor televisiva

I de sobte la pantalla de la televisió es va fer gran. L’aparell tan freqüentment avesat a empetitir la condició humana i a omplir de soroll i d’estupidesa les llars de qui connecta determinades opcions es va donar un dels regals agradables que sap donar quan vol i quan pot. Gran exercici audiovisual, gran feina la de Manuel Huerga, director; Toni Soler, guionista. Gran producció de Francesc Escribano, Minoria Absoluta i Televisió de Catalunya.Aquells que, de tant en tant pregunten -maliciosament o no- per què necessitem mitjans públics, obtenen la millor de les respostes amb produccions com ’14 d’abril, Macià contra Companys’ que acaba d’emetre TV3.


Twitter n’anava ple durant l’emissió de la pel·lícula, abans, a la mitja part i al final. Algú va tenir l’ocurrència divertida de piular, en el temps de descans, la seva visió personal de la jugada en forma de marcador: “Minut i marcador… Macià guanya Companys per golejada! #maciacompanys”. Sí, aquest dimarts a la nit ens hem divertit mirant un molt bon producte de tele pública.

Absolutament encertada la fórmula utilitzada per Huerga: una ficció per explicar fets reals, un documental interpretat per actors dels quals aviat oblides la seva condició de professionals de la interpretació. ’14 d’abril, Macià contra Companys’ és una demostració brillant de com la televisió no només és bona per a explicar històries, sinó de com la història pot ser molt ben explicada a través de la televisió.

Com diu el mateix Huerga, 70 anys després d’aquells tres dies de tanta intensitat (13, 14 i 15 d’abril de 1931), en part continuem allà mateix, però segur que reflexionar-hi és més fàcil i enriquidor amb pel·lícules com aquesta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.