Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Mauricio Colmenero i les escombraries

A vegades sorprèn per excessiva la capacitat humana per l’agressió gratuïta i per la manca absoluta de respecte a les persones o als col·lectius humans. A partir d’aquest fenomen alguns guionistes enginyosos han fabricat personatges de comèdia que resulten divertits en la ficció. És el cas de Mauricio Colmenero, el taverner de la sèrie ‘Aida‘, pseudo cacic d’un hipotètic barri de l’extraradi madrileny, fatxa, racista, homòfob i -faltaria més- profundament anticatalà. El problema és que, a jutjar per l’episodi d’una enquesta que se li ha ‘escapat’ per “accident” a Telecinco en el seu web, semblaria que Mauricio Colmenero ha sortit de la ficció per colar-se en la realitat i gestionar continguts a la pàgina d’internet de la cadena privada.

¿Qué preferirías, un hijo homosexual, negro o catalán?”. Aquesta pregunta, que podria perfectament haver sortit dels llavis coronats amb bigoti franquista de l’hostaler del barri ‘Esperanza Sur’, s’ha arribat a plantejar a aquest dimecres a la pàgina web de Telecinco . Un contingut tant obertament impresentable i inconstitucional pertanyia a la pàgina del programa ‘Mujeres, hombres i viceversa’ que és, per cert, una bona mostra de la capacitat -també demostrada- dels programadors de la cadena de convertir en un femer els platós de televisió.

Fa molt de temps que qui signa pensa i afirma que quan surten de la ficció (ja siguin programes ‘reality’, magazines o en la mateixa factura dels informatius que dirigeix Pedro Piqueras) els continguts de Telecinco mereixen gairebé sempre la qualificació de ‘telescombraria‘ o de periodisme groc. Potser no hi hem de fer escarafalls. És simplement així. Són els seus gèneres i als propietaris de la cadena els dóna els seus bons rendiments, però aquests programes són allò que són.

En l’àmbit de la comunicació, per desgràcia, la capacitat humana de convertir en contenidors de brossa alguns mitjans i canals també és prou coneguda. A vegades, com és el cas de Telecinco, es fa des de grans grups de comunicació practicant el ‘tot si val’ per les grans audiències i per les abundoses facturacions. En altres ocasions hi ha qui ho fa des del zero a l’esquerra més absolut, orfe de tot valor periodístic, mancat de qualsevol rellevància social o política i sense cap esperança de tenir-ne. L’escombraria és, en tot cas, només això, escombraria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.