Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Crucifixió de Gerard Quintana

Catalunya seria més triomfant, més rica i més plena si tots plegats féssim menys cas d’una determinada colla d’imbècils excloents que, no se sap ben bé perquè, aconsegueixen força ressò mediàtic al nostre país. Òbviament, aquest no és un problema exclusivament català i tampoc tots els missatges d’exclusió i d’intolerància venen sempre dels mateixos grups d’opinió. De gent fonamentalista, aquells que no admeten ni la pluralitat ni la diferència, n’hi ha de tots colors, de totes les parles, de totes les banderes.

El cantant Gerard Quintana ha estat objecte en els darrers dies d’una aberrant campanya de rebuig i fins i tot d’insults sorgida d’una part de l’independentisme català, no directament vinculada a cap formació política concreta i probablement no majoritària però -això sí- molt cridanera.

El mateix músic ha expressat en un article publicat a ‘El Periódico de Catalunya’ l’amargor que ha experimentat en les darreres hores a partir que les càmeres del programa ‘El convidat’ de TV3 van entrar a casa seva i van ser testimoni d’escenes familiars on, a més de català, es parlava castellà. El talibanisme ràpidament es va posar a funcionar :“I ara!… Quina traïdoria!… Botifler!…” Així, unes quantes bajanades més, algunes de les quals molt més greus, segons explica el cantant.

Aquells que alimenten les seves causes de clixés, i que s’entesten a veure una Catalunya inexistent -tota blanca o tota negra- no suporten que algú surti de la casella assignada. És evident, en aquest cas, que alguns no suporten que un independentista també faci servir el castellà en l’àmbit familiar.

I així fabriquen el seu país imaginari. Un país ridículament petit, immensament pobre en valors i amb cap condició per al triomf col·lectiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.