Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Contraindicacions Aznar

La situacions complexes no necessiten receptes simples, ni discursos simplistes. La crisi global que patim i les dificultats de la política per a fer-hi front, avalen aquesta afirmació que, d’altra banda, és perfectament compatible amb el sentit comú. Malgrat això no falta qui, com l’expresident del Govern central, José Maria Aznar, prefereix quedar-se en el simplisme, marca de la casa, i molt propi del pensament ‘neocon’, del qual se’n deu sentir el màxim representant planteari.

Per tancar un cap de setmana on centenars de milers de persones han sortit al carrer a països d’arreu del món, inclosos els Estats Units, Aznar afirma que “el dels indignats és un moviment marginal antisistema”. “No són més que l’extrema esquerra anticapitalista, amb poca representativitat”, diu l’expresident. Hagués pogut afegir: “…i punt”. S’ha acabat l’anàlisi.

Res sobre les motivacions de fons de famílies senceres per a manifestar-se. Res sobre les claus de la inestabilitat econòmica, sobre els moviments especulatius dels famosos ‘mercats’ o sobre la regulació dels mercats financers.

Fa temps que Aznar va optar pel reduccionisme (ho feia ja de jovenet, quan escrivia articles contra de l’estat autonòmic que es dibuixava quan es redactava la Constitució). És problable que el simplisme polític no contribueixi a resoldre gaire res, però quan s’és clarament ultraconservador (o consevador ultra) i hom parla per a la seva pròpia galeria les anàlisi de blanc o negre el que fa, essenciualment, és buscar aquella part públic que està disposada a aplaudir.

En aquest cas José Maria Aznar ha trobat la seva tribuna a la ultraconservadora Universitat de les Amèriques, a Quito (Equador), investit com a doctor honris causa. A Aznar no li falten faristols internacionals per presentar-se com a gran ‘gurú’ del conservadorisme, des que es va fer ‘amic’ de George W. Bush, i va començar a impartir doctrina a Georgetown.

Caldrà veure quantes tribunes ofererià el Partit Popular al seu ‘president d’honor’ en els propers temps, abans i després de les eleccions del 20 de novembre. Perquè els discursos simplistes com el d’Aznar poden comportar com a contraindicació que es mobilitzi el vot de l’adversari, per molt crític i desorientat que aquest estigui. En algun despatx de Gènova 13, a Madrid, probablement algú pensi en tot això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.