Profile Image

Dídac Boza

Periodista

La carta als reis de les ràdios privades

Que una entitat, col·lectiu, associació o grup d’interès s’adreci al Govern i formuli les seves demandes o preocupacions és un exercici saludable i símptoma de normalitat democràtica. Però quan el que es reclama del poder polític és un canvi de les regles del joc, inclosa la pràctica liquidació d’una part del sector de la comunicació audiovisual del país, hom pot tenir la sospita que el símptoma és d’alguna altra cosa.

Hem conegut que no fa gaires dies han arribat al Palau de la Generalitat papers -diguem-ne ‘suggeriments’ adreçats al Govern- per part de l’associació que representa els empreses privades de ràdio. L’ACR (Associació Catalana de Ràdio) ha fet arribar a l’equip d’Artur Mas un document que no és gaire llarg, ni tampoc sembla gaire elaborat, però que sí resulta bastant eloqüent malgrat el seu títol llarg i tortuós.

Si algú et posa a les mans un document encapçalat com a ‘Informe sobre la necessitat d’introduir els principis i tècniques jurídiques de menor restrictivitat, intervenció mínima, autoregulació i simplificació administrativa en el sistema audiovisual privat’ és impossible esperar cap estona apassionant de lectura. El suposat informe no és més que una carta als reis -això sí- precisa, clara i transparent en les seves intencions i objectius:[/p]

Disminució de l’oferta de ràdio pública local[/p]

Desaparició de les emissores del tercer sector[/p]

“Limitació, reducció i/o supressió” de les capacitats normatives del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i de les obligacions dels operadors privats d’aportar-hi informació o de rendir-hi comptes.[/p]

Renovació automàtica de llicències (que en la pràctica és tant com buidar de funcions el CAC)[/p]

“Supressió dels consorcis de comunicació local” (per si el receptor de l’escrit tingués algun dubte el mateix paràgraf aclareix de seguida que es refereix a COMRàdio)[/p]

Negació del caràcter de servei públic dels operadors locals[/p]

Eliminació de qualsevol restricció sobre publicitat o patrocinis per a les emissores privades al mateix temps que es proposa anar cap a la desaparició total dels anuncis a les ràdios públiques, incloses les locals (no serveixen ni les limitacions que hi ha posat el CAC ni la consideració que el regulador ha tingut amb les emissores municipals per poder reduir costos i per donar un espai de difusió assequible al comerç local)[/p]

– I, naturalment, ocupació per part de les cadenes privades de totes aquelles freqüències que deixarien de ser operades pel sector públic local o pel tercer sector en cas d’aplicar-se totes les mesures anteriors.[/p]

En resum, màxima i indissimulada voracitat, carta blanca per al sector privat i escanyament -si pot ser desaparició- dels mitjans de servei públic. Són les condicions, les regles del joc que reclama la patronal de la ràdio privada del país. La mateixa patronal que paga als periodistes salaris per sota dels mil euros en nom de la lliure competència i de l’autoregulació. [/p]

Farà bé el Govern de la Generalitat desmarcant-se d’aquells que li fan tant poc favor en intentar posar-li deures amb l’objectiu de liquidar el sector de la ràdio de proximitat, precisament aquell que les cadenes privades han anat abandonant en les darreres dècades, eliminant desconnexions i programes locals.

No seria gens bo que algú pogués arribar a la conclusió que si la patronal radiofònica ha enviat la carta als reis a Palau en ple mes de març és perquè pren els membres de l’actual Govern com els seus particulars ‘Mags de l’Orient‘.

0 thoughts on “La carta als reis de les ràdios privades

  1. Votar a CiU = retallades, supressió d'”Infidels” a TV3, “Polònia” a la corda fluixa…això es diu “PLURALITAT”, si senyor (Mas)!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.