Profile Image

Dídac Boza

Periodista

El patètic cas d’Occident i Gadaffi

Aquests dies, al fil de les notícies constants d’internet, ràdio i televisió sobre la guerra de Líbia, és impossible no caure en l’evident paradoxa política patim trobem molts ciutadans europeus. ¿Qui no desitja, a la vella i democràtica Europa, veure opressors com Gaddafi, Obiang o Ahmadineyad lluny del poder i sense eines de repressió i tortura contra el seus pobles? Arribats al punt que hem arribat, és evident una majoria de ciutadans europeus desitgem la derrota, caiguda i, si pot ser enjudiciament criminal d’un personatge que, pel que diuen les cròniques internacionals, s’ha enriquit de forma espectacular amb l’apropiació dels recursos petrolífers del seu país, a base reprimir el seu país i de fer negoci i xantatge als països d’occident.

La clau del problema de Líbia no és la legitimitat de l’actuació militar (avalada -aquesta sí- per una resolució Nacions Unides) La clau és la difícil i poc honrosa resposta (per a Europa i els Estats Units) a la pregunta: “Com hem arribat fins aquí?”. Només cal un ràpid repàs a les hemeroteques de les tres darreres dècades per comprovar com Occident sempre ha trepitjat amb Gaddafi un territori movedís entre la censura puntual i la tolerància permanent que han permès al dictador libi canviar petroli per armes i poder durant molts anys. [/p]

En l’últim moment, en la segona meitat de la setmana passada, Europa i els Estats Units van decidir trencar amb una situació patètica en la qual havia quedat la política exterior d’occident respecte a Líbia i a molts altres països àrabs. Gaddafi s’aprofitava de la inacció internacional per esclafar una revolució que s’estava tornant “reversible” per a vergonya de la Casa Blanca i dels governs de la UE. Estaven disposats els governs de Londres, París o Madrid a reobrir d’aquí un temps les seves ambaixades a Trípoli amb un Gaddafi vencedor i crescut? Podia aspirar Occident a tornar a tenir un tracte raonable en el preu del petroli libi després d’haver condemnat públicament el seu règim i haver apostat pels opositors?

Les revoltes als països àrabs han agafat amb el peu canviat els Governs occidentals. El que està passant és un canvi sobtat i contundent en el guió internacional que ha funcionat durant les darreres dècades.

Tots volem que Gaddafi perdi aquesta guerra i que se’n vagi, però els nostres governs europeus tenen molt a callar sobre el passat immediat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.