Profile Image

Dídac Boza

Periodista

‘A Serbian film’: gestionar la llibertat no és fàcil

Ho diré d’entrada. No he vist ‘A serbian film’. La pel·lícula no em desperta cap interès especial i afirmo que qualsevol producte visual que inclogui imatges de sexe amb menors em produeix rebuig intel·lectual i físic. No obstant això la controvèrsia que genera la imputació penal del director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, Àngel Sala, per l’exhibició de la pel·lícula no és qüestió que es pugui liquidar amb un argument simple i ni amb un parell de frases. Explorar possibles límits a la creació artística o dirimir quines poden ser les col·lisions entre aquesta i la legalitat no és un assumpte fàcil.

Fer pornografia on apareguin menors és -i és bo que així sigui- obertament il·legal. No hi ha d’haver dubtes sobre aquest particular. Les incerteses i les dificultats per a establir un criteri objectiu apareixen quan no estem davant d’una obra pornogràfica sinó d’una ficció on es recreen explícitament determinades obsessions sexuals d’un personatge. Això és el que planteja el Festival de Sitges en la defensa del seu director. “No és una pel·lícula pornogràfica sinó una ficció de terror”, diu el comunicat difós per l’organització del certamen. [/p][p]El festival de Sitges ha rebut moltes mostres de suport, procedents de firmes rellevants del món de la cultura i de directors d’altres festivals de cinema com Valladolid, Sant Sebastià, Màlaga, Gijón, Sevilla, Granada… Estem parlant d’un film que ha rebut tres premis a Montreal, un premi especial del jurat a Porto i amb un guardó al millor guió a un festival de Sèrbia. La pel·lícula s’ha projectat també als dos mercats de cinema més prestigiosos del món, el de Cannes i l’American Film Market de Santa Mònica, a Califòrnia. Els premis o els reconeixements no són el més rellevant d’aquest afer però sí són una mostra de que ens movem, si més no, en el territori de les coses discutibles. ¿Podria algú pensar raonablement ve bona part de la industria i del sector internacional de la creació cinematogràfica està actuant com a còmplice de fer apologia de l’abús sexual de menors?

El cas és que hi ha una llei -l’article 189.7 del Codi Penal- que castiga amb penes de tres mesos a un any de presó o multes a qui “produís, vengués, exhibís, o facilités per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual no havent estat utilitzats directament menors o incapaços, s’utilitzi la seva veu o imatge alterada o modificada”.[/p] [p]Algú ha dit que els càrrecs contra Àngel Sala no són més l’estricta aplicació de la llei que regeix actualment. Creadors, juristes i, sobretot, legisladors hauran de treballar més a fons en aquest complicat equilibri entre la creació i la protecció legal dels drets dels menors i de les persones en general. Ningú no va dir que fos fàcil gestionar la llibertat i la democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.