Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Bicicleta, cullera, poma… i dignitat

No vol compassió. Està fart del “pobrecitos, pobrecitos”. Vol lluitar, disposat a ser el primer soldat en la guerra de la ciència contra el mal d’Alzheimer, convençut que acabarà arribant la desitjada victòria. Sap, però, que quan arribi el triomf -potser d’aquí una vintena d’anys- ja serà massa tard per a ell.

El president Maragall fa de la seva malaltia una causa, de la seva causa una raó de viure i, de tot plegat, un extraordinari exercici de dignitat. Pot estar ben tranquil. Els aplaudiments a peu dret d’aquest diumenge al Gran Teatre del Liceu, en la preestrena del documental ‘Bicicleta, cullera, poma’, no eren cap demostració de llàstima.

Una sala tant acostumada a rendir-se en llargues ovacions, premiava, en aquest cas, un documental de factura impecable, realitzat per Carles Bosch i  coproduït per les televisions públiques del país: TVE, TV3 i la Xarxa de Televisions Locals.

Però a més d’un magnífic treball audiovisual, profund i divertit alhora, com demanava el propi Pasqual Maragall al començament de la pel·lícula, crec que el Liceu aplaudia aquest diumenge amb una bona dosi d’orgull, que és un sentiment que té poc a veure amb la compassió. Orgull i admiració per la determinació d’un home que ha estat aconseguidor en causes difícils per a la seva ciutat i per al seu país. El mateix home, tossut i valent, que ara vol posar el seu granet de sorra al món en la més difícil de totes les seves batalles.

[youtube_sc url=”http://www.youtube.com/v/P0I1TdK0xDs?fs=1″]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.