Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Labordeta: “Adiós a los que se quedan…”

Amb José Antonio Labordeta tots hem perdut un referent crític, lluitador, un exponent dels millors valors republicans en aquesta república plural inconfessada, que ho és malgrat que molts no ho vulguin i sense saber massa com acabar de ser-ho.

Naturalment els aragonesos han perdut més que la resta. Ells han tingut en Labordeta la veu que, com ningú en les últimes dècades, ha estat capaç de treure l’ànim del seu poble d’aquesta mena de complexe d’inferioritat provincià –estil Paco Martínez Soria– que tant havia alimentat el franquisme.

És impossible no aixecar l’ànima -tant si un és aragonès com si no- en escoltar aquell accent aragonès i aquella veu potent cantant l’Albada, que havia fet posar dempeus poliesportius i sales de recitals.

També ha resultat inevitable, aquest matí de diumenge pretardor, que qui escriu s’abandoni al dolorós però necessari recurs humà del plor per la pèrdua. És el que passa quan fa ben poc que has dit adéu a algú que, com Labordeta, era capaç d’estirar cap amunt el cor de tots aquells que l’acompanyaven. Carlos Torreiro hauria fet avui per als amics, amb tot el respecte que mereixen el personatge i la seva desaparició, una de les seves brillants imitacions de Labordeta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.