Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Adéu, Carlos!

Una trucada telefònica, una notícia de xoc i, de sobte, el fet més innocent i insignificant pren una transcendència terrible. Allò que feia només cinc dies havia estat una senzilla i agradable trobada d’estiu entre amics i companys de feina es converteix, de forma brutal, en “l’última vegada”, la darrera imatge, la darrera conversa, els darrers moments que has viscut amb una persona.

Carlos Torreiro, periodista i amic, ens ha deixat a una edat indecent per morir-se. Sarcasme cruel, perquè en Carlos era una persona profundament vital i vitalista.

Del que ha estat el Carlos Torreiro periodista poden parlar desenes de professionals escampats per tots els racons d’aquest ofici a Barcelona i a tot Catalunya. Ell exemplificava com pocs la capacitat de reacció, la sang freda per fora (encara que bullís per dins) davant l’emergència informativa, la notícia d’impacte o la cobertura especial. En els darrers anys, el seu esforç estava al servei del periodisme de proximitat i ha estat sota el seu impuls que s’ha pogut articular un servei públic de suport i coordinació informativa entre televisions locals que pràcticament no té comparació a altres llocs, a Espanya o a Europa. [/p]

Vaig conèixer el Carlos a peu de notícia fa més de vint anys. Va ser un carrer de Barcelona, cobrint amb una mòbil de la SER la informació sobre un atemptat terrorista d’ETA. No va passar gaire temps abans que treballéssim junts a la mateixa redacció, i vaig trigar menys temps encara a connectar amb un company especialment singular.[/p]

En Carlos era el petit de dos germans però era capaç de complir perfectament amb el paper de germà gran. Molts dels que l’han conegut en la feina i en la vida ho saben perfectament. Vehement i tendre a la vegada, serè i nerviós al mateix temps, sang freda i cor calent, sempre professional i sempre, absolutament sempre, fins i tot en els moments de discrepància, una d’aquelles persones que li donen el millor sentit a la paraula noble.

Mai no hauria pensat que acabaria encapçalant un article amb aquesta frase, “Adéu, Carlos!”.

0 thoughts on “Adéu, Carlos!

  1. No puc dir una altra cosa que molts ànims. De debó que no m’imagino com us podéu sentir cada dia veient la cadira i la taula buïda del Carlos. Una fortíssima abraçada per tots, Dídac. Compteu amb mi pel que faci falta; per qualsevol iniciativa per recordar-lo, no ho se…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.