Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Endreçant calaixos: el periodisme

Poques oportunitats com la pausa del mes agost per a posar una mica d’ordre. No em refereixo només a la necessària reparació estival antiestrès, ni a l’ocasió d’endreçar papers, calaixos i prestatges. Agost és temps també per posar en ordre les idees. He trobat una bona contribució a aquesta tasca d’endreçar aprofitant el parèntesi de les vacances en la lectura d’un article de Lluís Foix, publicat a la revista El Ciervo i recollit en el seu bloc. Foix reflexiona sobre el moment i les perspectives del periodisme en aquest temps de crisi. Dibuixa -de forma preclara, penso- el rol que té l’activitat periodística en una societat democràtica.

L’article deixa, entre d’altres, una idea que subscric al cent per cent: “(…) una de les qualitats més preuades d’un informador o d’un creador d’opinió és la modèstia o humilitat que el fan conscient que transmet notícies o opinions tal i com les veu en un moment determinat i que les ha de modificar sempre que apareguin nous elements que l’obliguin a canviar el seu discurs.” Pot semblar de calaix, però l’afirmació no és sobrera. El lector podrà trobar fàcilment exemples de mitjans i de professionals que no tenen (o si la tenen no en fan ús) la humilitat i la modèstia referides en l’article.

“El més perillós per a un periodista -escriu Foix- és quan surt el seu àmbit d’observació i participa en els fets. És freqüent trobar professionals que volen que passi una cosa i fan el que saben amb el seu enginy per a que passi”. Confesso que jo no he pogut evitar pensar en algun conegut director de diari madrileny en el moment de llegir la frase. Però en aquest cas la imaginació és cosa meva. Lluís Foixno cita cap exemple concret. Que consti!. [/p]

Em permeto, això sí, afegir alguna reflexió addicional a l’anàlisi del mestre Foix. Si perillosa és la voluntat intervencionista que mostren determinats professionals, tant o més nociu pot resultar un cert corrent dominant o molt assumit a les redaccions, especialment aquelles de composició més jove. És un seguidisme passiu de tòpics i de llocs comuns, un cert relat sobre el país i la societat preconcebut abans i independentment de la notícia. Molts periodistes que ronden la trentena carreguen amb una motxilla ideològica sovint molt simplificada i no sempre sustentada sobre una bona base documental o prou contrastada amb la realitat. El que ho fa especialment greu és que, en molts dels casos, els motxillers no són conscients de ser-ho. Les càrregues a l’esquena resulten ser aparentment invisibles fins i tot per aquells que les porten, igual que els cartells ocults de les redaccions que descriu Lluís Foix.

No sé si és pitjor el periodista que maquina de forma activa amb la pretensió de condicionar o fins i tot de suplantar el poder o aquell que -segurament des d’una posició laboral força més modesta- es limita a tirar de tòpic o a reproduir un cert discurs, no escrit però molt assumit . La primera modalitat ha arrelat força entre les elits del periodisme que es fa a Madrid i no tant aquí. Em temo que la segona és un mal més estès entre la professió periodística a Catalunya.

Malgrat tot, comparteixo l’optimisme de Lluís Foix en el seu article. Internet ha vingut a revolucionar el periodisme i el joc de poders i d’influènciès en el qual es mouen els grans grups de comunicació. Jo també penso que ens estem ajustant a una nova realitat. Un cop sesuperi l’etapa de l’ajust acabarem recuperant el millor periodisme, actualitzat i extraodinàriament millorat amb les eines del segle XXI.

_________________________

Anotació:
M’ha semblat que era aquesta una reflexió interessant per estrenar el nou espai web personal www.didacboza.cat que integrarà, a partir d’ara, aquest bloc (‘La lupa’), i altres coses que tenen a veure amb el periodisme i amb la vida. Agost també és bo per endreçar els calaixos del segle XXI que són els bits i les xarxes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.