Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Quan l’insult és benvingut

Convenim que l’insult no és moneda de curs legal ni pràctica desitjable en les relacions humanes. Forma part de les regles bàsiques de convivència descartar l’ofensa verbal tant en l’àmbit privat com en les coses de la vida pública. Una altra cosa és, però, que uns insults determinats puguin arribar a valorar-se com una bona notícia. Tot depèn de qui és que vol ofendre i qui és el receptor de les injúries.

L’actitud ofensiva de l’exdictador argentí Jorge Rafael Videla i els seus simpatitzants davant la presència del jutge Baltasar Garzón en una sessió del judici oral contra els repressors, és tot un elogi del magistrat espanyol. Videla i la resta de processats van sortir de la sala en comprovar que entre el públic hi havia Garzón. Uns quants assistents, ‘holligans’ d’aquells que van aterrir l’Argentina entre 1976 i 1983, van escridassar Garzón i entre insults llençaven frases com “Vivan los cristianos de España, vivan los falangistas”- El menyspreu de Videla i els crits de la seva claca a una sala de vistes de la Còrdova argentina no fan una altra cosa que engrandir la figura del jutge espanyol.

Què gran és veure com els culpables de repressió, els seus seguidors i els seus hereus, mostren les dents i la ràbia per la impunitat perduda!. Què gran va ser que l’exdictador Augusto Pinochet -avui feliçment cadàver- es veiés com a mínim sotmès a la Justícia internacional! Què bo que el repressor xilè perdés ‘honors’ i privilegis vitalicis abans de privar-nos a tota la humanitat de la seva execrable presència. Aquella humiliació judicial de Pinochet estarà per sempre més en l’haver del jutge Baltasar Garzón. El gest imbècil de Videla i dels seus no ha fet més que recordar-la.

Definitivament, hi ha insults que són benvinguts. Felicitats, jutge!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.