Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Apunts per a després d’una abolició

Totes les opinions són respectables però, objectivament, des d’aquest dimecres, els catalans vivim en una societat una mica millor. Els impulsors de la iniciativa legislativa popular que aboleix els espectacles basats en la tortura i mort d’animals i els diputats han convertit aquesta iniciativa en llei han contribuït a deixar una herència social més digna a les generacions futures.

No cal deixar-se impressionar pel vendaval mediàtic que aixequen els sectors ideològics habituals de Madrid (no pas tots). ¿És cap novetat o pot sorprendre a algú que el diari ABC tituli en portada ‘No son los toros, es España’? ¿És que algú pot posar en qüestió a coherència històrica de l’empresa editora del diari, hereva d’aquella que va participar activament en els preparatius del cop d’Estat militar de 1936 comès pel general Franco i que va donar lloc a la guerra civil i a la dictadura de quaranta anys? “No és Espanya, és l’ABC”, seria una bona rèplica, però el més pràctic i intel·ligent és mirar cap endavant i com diu un bon col·lega i amic, “a otra cosa”.

També farien be en assegurar-se de no caure en un excés de prudència o de tacticisme aquells que en ús de la seva responsabilitat política procuren mesurar al milímetre tots els gestos i declaracions per no escalfar passions anticatalanes. El fet que de 37 diputats del PSC només hagin sortit 3 vots a favor de l’abolició i 3 abstencions no serà mai vist com un atenuant a ulls d’aquells que acusen el president Montilla i els socialistes catalans de ser l’antiespanya. Tant se val que el president hagi votat en contra de l’abolició taurina catalana. A l’altra banda, ho tenen molt clar a l’hora d’identificar el seu enemic.

No aniran gaire lluny les iniciatives anunciades pel Alícia Sánchez-Camacho i Mariano Rajoy per intentar que el Congrés dels Diputats i el Senat consagrin les corrides de toros com un be cultural d’interès general. L’estratègia popular servirà, com a molt, per mirar d’ incomodar el PSOE i Zapatero amb l’abolició catalana, però els dirigents conservadors saben que les possibilitats d’èxit legislatiu i jurídic són pràcticament nul·les.

Pel que fa a l’anunci del sector taurí de recórrer al Tribunal Constitucional, no hi ha gaire cosa a comentar. Es pot entendre que toreros, ramaders o empresaris de l’anomenada ‘festa’ estiguin disposats a recórrer a la instància que sigui per intentar aturar una llei que els perjudica de forma directa. Però que el TC pogués trobar arguments constitucionals per a tombar una abolició que ja fa 19 anys que va prendre la comunitat de Canàries, semblaria una broma.

Els taurins i aquells que voldran treure profit polític dels taurins faran tot el soroll que podran durant el proper any i mig. Voldrien evitar la data fatídica per a ells de l’1 de gener de 2012, però paral·lelament els afectats negociaran amb el Govern de la Generalitat les indemnitzacions contemplades en nova legislació que acaba d’aprovar el Parlament. Saben que la seva causa està perduda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.