Profile Image

Dídac Boza

Periodista

No es té prou respecte al tren

La lògica commoció per la tragèdia ferroviària de la passada nit de Sant Joan a l’estació, amb almenys 13 vides humanes, segades per un tren que no tenia parada a l’estació de la platja de Castelldefels, no ha d’impedir analitzar objectivament l’origen del que ha passat. Un grup de passatgers -una trentena segons les primeres dades de les investigacions- van fer allò que no s’ha de fer mai en cap cas ni en cap estació: travessar per damunt de les vies, posant en risc la seva seguretat. La legislació ferroviària vigent des de 2003 ho prohibeix i ho sanciona expressament (una altra cosa és que les multes corresponents s’apliquin o no).

Les actuacions judicials i els informes d’investigació interna d’Adif i de Renfe determinaran les circumstàncies objectives d’aquest accident, però és evident que, la clau de la desgràcia que ara tots lamentem va ser l’actitud imprudent de les persones que van decidir saltar-se la norma, deixant la seva vida en mans de la sort.

Podrà haver-hi molts debats i opinions sobre les característiques de l’estació, sobre la seguretat de les seves instal·lacions i sobre el funcionament de tots els dispositius. Castelldefels platja es un abaixador (per tant, una terminal ferroviària on és habitual el pas sense aturada de molts trens de mitjana i llarga distància) i les instal·lacions havien estat remodelades recentment. S’havia estrenat un pas soterrani que, pel que sembla estava perfectament operatiu en la nit de dimecres a dijous. Ho demostra el fet que la major part dels centenars de persones que havien arribat en un tren de Rodalies a Castelldefels van fer ús d’aquest nou accés de seguretat, dotat, com és preceptiu de dos ascensors per a persones amb mobilitat reduïda. Per tant, els passatgers tenien una alternativa segura per accedir a la platja des de la mateixa estació i malauradament un grup de persones no la va utilitzar.

Com acostuma a succeir després de les grans desgràcies, els fets de Castellsdefels remouen consciències (o haurien de fer-ho) i comporten reflexions. La més rellevant, penso, hauria de girar al voltant dels nivells de civisme i de responsabilitat existent a la nostra societat. Semàfors, passos a nivell, vies a les estacions ferroviàries, carreteres i autopistes, són massa sovint escenari d’actituds imprudents i poc o gens responsables. El tren és un mitjà de transport eficient i amb notables avantatges sobre altres sistemes (ràpid, més net i sostenible tant des del punt de vista econòmic com mediambiental). Però massa sovint s’oblida (com passa amb el cotxe o la moto a carreteres i vies púbiques) que el tren pot ser una màquina de matar terrible -com malauradament acabem de comprovar- si hom no li té el respecte degut.

0 thoughts on “No es té prou respecte al tren

  1. El meu model de societat és aquest: democràcia, economia de mercat, Estat del benestar i civisme (o responsabilitat personal). És un bon model de societat. Però no funciona si falla un dels quatre ingredients. I ara i aquí, és a dir, l’any 2010 i a la Unió Europea, el que més falla és el civisme, la responsabilitat individual. En tenim tot d’exemples a la vida quotidiana. A Castelldefels, la falta de responsabilitat personal ha adquirit una dimensió tràgica. Amb l’agreujant que ha tingut com a marc el tren, un transport públic efectivament ràpid, net, sostenible i econòmic, però que pot esdevenir tràgic si falla el civisme. Sap molt de greu el que ha passat. Però cal comentar-ho amb lucidesa, com fa Dídac Boza.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.