Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Ara els sindicats també són febles

Era una de les possibilitats i s’ha confirmat. Vistos els resultats del 8-J, i la punxada dels sindicats a l’hora recollir el malestar de funcionaris i empleats públics, ara jo no només és Zapateroqui està en situació de feblesa o qui té la credibilitat malmesa. A contracor segurament, les direccions sindicals han quedat atrapades en aquest jardí caòtic al qual ens ha portat la crisi. Ara tothom està enredat entre les mesures de resposta i la resposta a les mesures.

Si el president del Govern central és presoner del dictat europeu que clama per reformes i retalls arreu del continent per garantir que el sistema no s’enfonsi, els sindicats ho són ara de si mateixos i d’una aposta per una eventual vaga general que no està gens clar que puguin guanyar. La reforma laboral s’haurà de fer amb el seu acord o sense i la seva capacitat d’influir-hi ha quedat tocada després del fracàs o, si es vol, no èxit de la vaga convocada entre funcionaris i personal del sector públic.

No és una bona notícia. L’escenari econòmic i social on som i on serem durant un temps indefinit, faria més que aconsellable disposar d’uns sindicats forts, amb capacitat de negociació i de pacte. Si ens estem jugant el sistema de protecció social i l’Estat del benestar, seria preferible que els interlocutors en principi més proclius a defensar-lo estiguessin en bones condicions de joc.

El que ha passat aquest dimarts, 8 de juny, potser un altre símptoma del caràcter excepcional i, per tant, poc previsible, de la situació actual. No serveixen ni els càlculs ni les regles aplicades a altres crisis del passat recent. Aquí és probable que s’equivoqui tothom qui pretengui extreure conclusions econòmiques, socials, polítiques i fins i tot electorals a partir de la casuística i de les aparences.

La gent no sembla disposada a concedir ‘trumfos’ a ningú; ni als governs, ni als partits polítics, ni tampoc -com acabem de comprovar- als sindicats. Com dèiem ahir, més enllà del cabreig, el problema segueix i la ciutadania el que vol és que algú o tots plegats siguin capaços d’assenyalar un camí de confiança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.