Profile Image

Dídac Boza

Periodista

TC: Montilla avisa, Zapatero s’equivoca

Un error. Seria un terrible error esperar passivament -sense més- que sigui aquest Tribunal Constitucional, trillat en la seva composició i desgastat en tres anys i mig de pugnes, qui acabi dictaminant finalment sobre l’Estatut de Catalunya després de fracassar per cinc vegades. Com ja hem pogut comprovar amb l’últim intent de sentència, d’aquests magistrats que no han estat capaços de dictaminar en cinc ocasions, perquè en la seva majoria consideraven que la retallada que se’ls proposava es quedava ‘curta’, no pot sortir res de bo. Ni bo per l’Estatut, ni bo per a la Constitució ni bo per a Catalunya ni bo per a Espanya.

El Tribunal actual pot tenir legitimitat jurídica. De fet, si està com està és en compliment d’una llei mal feta en el seu moment i massa exposada -com és el cas- a utilitzacions polítiques i partidistes del que hauria de ser una de les més altes instàncies de l’Estat amb una autoritat moral inqüestionable.[/p][p]El president de la Generalitat, José Montilla, posava de manfiest aquest diumenge a ‘La Vanguardia’ la manca de legitimitat, ètica, política, moral i la pèrdua de credibilitat d’un Tribunal que, des que va començar aquesta batalla de l’Estatut, treballa amb les cartes marcades.

No cal oblidar que la composició de l’alt tribunal, o el que queda d’ella, és fruit d’un determinat context polític en el qual el Partit Popular tenia majoria absoluta al Congrés dels Diputats i que el PP sabia molt bé a on i a qui enviava l’Estatut de Catalunya, quan va muntar aquell artefacte de rellotgeria en forma de recurs d’inconstitucionalitat contra 124 articles. Per tant, la renovació dels magistrats que exigeixen la major part de les forces polítiques catalanes, no seria més que normalitzar la situació i tornar a unes regles del joc que fa molt de temps que van ser alterades.

Que l’Espanya constitucional i de les autonomies segueixi servint com a marc de convivència i que no fracassi depèn en bona mesura d’un encaix de Catalunya que sigui acceptat i raonable per a la majoria de la societat catalana. Així es va veure clar en el pacte constitucional de 1978 i així ha de ser avui, es vulgui reconèixer o no.

El president Montilla ha llançat l’alerta sense embuts i ha parlat clarament de “la inviabilitat del projecte espanyol sense una Catalunya que vegi reconeguda la seva realitat nacional”. José Luís Rodríguez Zapatero ha donat mostres (si més no, en algunes ocasions) d’entendre la importància d’un encaix constitucional de Catalunya on càpiga el reconeixement de la seva voluntat política i la seva identitat nacional. S’equivoca ara de ple, el president del Govern central i líder del PSOE, si el que pensa fer és limitar-se a esperar passivament a veure què decideix aquest Tribunal sobre l’Estatut. Seria un error esperar per després mirar de reparar el que es pugui d’una destrossa de l’Estatut, programada i perfectament calculada des del Partit Popular.

Algunes de les frases del president Montilla en l’entrevista publicada aquest diumenge em resulten preclares: “Hi ha sectors de la dreta espanyola que treballen des de fa anys per dinamitar-lo (el pacte constitucional de 1978 entre Catalunya i Espanya). De tant defensar ‘la unitat d’Espanya, a l’hora de la veritat treballen per dinamitar-la. Carretero i Trillo tenen molt en comú” .

L’afirmació que, segurament té més profunditat és aquesta: Nosaltres també som Estat i l’Estat no és previ a la Constitució”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.