Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Del somni republicà a Baltasar Garzón

14 d’abril. Fa exactament 79 anys d’aquell dia llunyà en el qual milions de ciutadans van apostar un nou sistema de llibertats i d’esperança. La República va néixer de la voluntat popular de progressar i de viure en llibertat i va morir violentament de la ma d’aquells sectors que volien tot el contrari (militars sediciosos, jerarquia eclesiàstica, aristòcrates, grans negociants …feixistes)

La memòria d’aquell moment d’il·lusió en la primavera de 1931 sembla avui especialment oportuna, vist el que està passant amb el jutge Baltasar Garzón, processat per engegar una via judicial que tanqui amb Justícia la ferida que van obrir els que van organitzar la guerra civil, ferida que burxar la brutal repressió franquista que va venir després.

Estem veient -i veurem més en els propers dies- mostres de suport a Garzón. S’estén la denúncia d’una percepció cada cop més present en l’opinió pública espanyola: si hem estat capaços de  transformar i adaptar als nous temps una institució d’història tant complexa i sovint fosca com és l’Exèrcit, per què tenim una sensació tant evident de no haver aconseguit el mateix amb un nucli central de jutges i magistrats, bastant dominat per posicions conservadores i amb molt de poder de decisió.

“Després del 23-F és el més gros que ha passat a la democràcia espanyola“, deia ahir l’actriu Pilar Bardem.”Els magistrats (del Suprem) que han pres aquestes decisions (processar Garzón) s’han convertit en instrument d’aquells que són l’expressió actual del feixisme espanyol”, afirmava en un acte públic l’exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo.  Frases que podem compartir i que impressionen, però no pas per exagerades, sinó precisament perquè ens indiquen clarament que tenim un problema greu.

És del tot estrambòtica -però en el fons no sorprèn- la iniciativa del Tribunal Suprem de citar els periodistes internacionals per intentar d’explicar-los la base jurídica del procés contra Gazón. No sorprèn perquè, l’actuació impulsada per Falange Española i altres de l’ultradreta contra un jutge, en plena democràcia i en ple segle XXI és una vergonya històrica, tal i com s’ha dit i escrit aquests dies.

No haurem tancat correctament aquella transició oberta fa ja una trentena d’anys, si nó ho fem també en l’àmbit de la Justícia. Fins llavors no haurem tornat a connectar amb l’esperit cívic de llibertat expressat a les urnes i als carrers aquell mes d’abril de 1931.

Una imatge de banderoles catalanes i republicanes adornant una plaça de barri ha il·lustrat el meu descans nocturn. M’han despertat, a primera hora del matí, les notícies de la ràdio sobre les mostres de suport al jutge Baltasar Garzón.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.