Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Medicaments i vacunes preventives per a l’Estat del Benestar

La ministra de Sanitat, la consellera de Salut de la Generalitat i els responsables de política sanitària de totes les comunitats autònomes seuen al voltant d’una taula per ocupar-se d’un dels pilars del nostre Estat del benestar: la sostenibilitat econòmica del sistema públic de salut.

Política en majúscules -hauríem de dir- en un temps en  el qual el que s’imposa no són precisament la mirada d’Estat ni prioritzar l’interès comú per damunt de la polèmica partidista.

Molts dels debats que s’estan obrint ara (les pensions, els impostos, la sanitat pública, la MAT, l’energia nuclear…) arriben als titulars i a les declaracions marcats pel context de la crisi econòmica, però són qüestions obertes des de fa anys, sovint no resoltes del tot ni abordades amb la valentia política que caldria.

Si parlem de medicaments, de despesa farmacèutica, d’hospitals, del personal i dels recursos que requereix el sistema públic de salut… de seguida correm el risc de caure en el terreny dels simplismes, de les demagògies o -també convé advertir-ho de la porta oberta a interessos neoliberals poc interessats en l’Estat del benestar o en les prestacions públiques.  Per això en aquest cas convé aplicar la millor de les acepcions de la paraula POLÍTICA.

En el Consell Interterritorial de Salut seuen consellers i conselleres de colors i visions polítiques enfrontats. Responsables socialistes i responsables populars semblen inclinats a buscar fórmules d’estalvi i de retalla la despesa per preservar un sistema que té dificultats financeres i que la ciutadania no vol ni que s’afebleixi ni que empitjori.

Racionalitzar l’ús del medicaments, apostar de forma més decidida pels genèrics, inventar una central de compres coordinada per a que totes les comunitats juntes puguin aconseguir millors preus de compra que no pas per separat, és una música que en principi sona bé i que semblen un bon de partida si la intenció de debò es fer que el sistema públic de salut sigui sòlid i robust.

Hi ha altres fórmules que, probablement, tornaran a quedar aparcades perquè sempre que s’han plantejat han posat a flor de pell totes les sensibilitats. Tard o d’hora s’haurà d’acabar plantejant alguna fórmula de copagamen aquí i a la resta d’Europa. S’haurà de fer seriosament, amb calma, rigor, i amb voluntat de jugar a favor del servei públic i no en contra i aplicat amb criteris de cohesió social i no indiscriminadament.  És un d’aquells casos clars que requeriran valentia política i la consellera catalana, Marina Geli, s’encarrega tot sovint de recordar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.