Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Cuba, Willy Toledo i la dissidència

“A Cuba mai no s’ha torturat ningú”, diu la tele cubana llegint un article atribuït a Fidel Castro. “A Cuba mai no s’ha ordenat l’assassinat de cap adversari”, afegeix el mateix text. Des d’Espanya, país on viuen milers de cubans que coneixen el règim polític de Castro, la manca de llibertats i les condicions de vida del país, el castrisme ha trobat un portaveu en l’actor Willy Toledo, fidel -pel que sembla- a la dogma i al discurs oficial que impera a l’Havana.


Diu Willy Toledo que la gran majoria dels “presumptes dissidents” empresonats a Cuba “són terroristes”. Afirma que Orlando Zapata, el pres cubà mort després d’una vaga de fam de gairebé tres mesos “no era més que un delinqüent comú”.

“Aquests presumptes dissidents són gent que ha comès actes terroristes contra el Govern cubà, actes de traïció a la pàtria i un munt de delictes”. “No són simples dissidents ni presoners polítics diu Toledo.

No seré jo qui, des d’aquestes línies, defensi -ni de lluny- l’actuació de determinada oposició cubana, amb vincles amb els sectors més conservadors dels Estats Units. És evident que bona part dels problemes econòmics i socials de Cuba són conseqüència directa de dècades d’obstruccionisme i de bloqueig des del veí gegant, els Estats Units. Però no és menys veritat que Cuba és un país sense llibertats individuals ni col·lectives, i que el mèrit d’haver alliberat el país de la dictadura de Batista (revolució castrista de mitjans del segle XX) queda neutralitzat en la història per haver-ne construït una altra. Una altra dictadura, encara que sigui de signe contrari.

La immensa majoria de l’esquerra l’espanyola i europea (en la qual suposo que Willy Toledo enmarca el seu pensament) ha entès que la crítica i el rebuig a les maniobres de certa oposició ultraconservadora exiliada a Miami no es poden estendre a tothom que reclama llibertats i drets humans a Cuba. Llibertat per escollir, fins i tot per triar una opció de vida personal i -no cal dir-ho- per votar i per opinar. Llibertat per poder expressar un criteri diferent o fins i tot radicalment oposat a la política del seu Govern. Són drets que té Willy Toledo aquí i que no tenen els ciutadans cubans al seu país.

0 thoughts on “Cuba, Willy Toledo i la dissidència

  1. Jo no només crec que té dret a expressar la seva opinió, sinó que hi estic completament d’acord. És molt trist com molts ‘periodistes’ d’aquí es limiten a reproduir la propaganda més falsa sobre llationamèrica que els arriba de l’ultradreta de Miami, dels colpistes hondurenys o dels oligarques veneçolansalmenys algú se surt d’aquest mur de manipulació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.