Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Telescombraria i termodinàmica

La meva companya Montse Cebrián rebutjava dies enrere, en el seu bloc ‘La Patrulla de la Tele’, el terme telescombraria que des d’aquí jo aplicava -i ho mantinc- a determinats programes televisius. No amb cap voluntat de convèncer-la (ni a ella ni a ningú), ni molt menys amb la pretensió d’erigir-me en guardià de cap moral, intentaré explicar-me. [/p][p]Sens dubte telescombraria existeix, forma part de la realitat de la televisió, aquí, a la resta d’Europa i del món i no cal fer escarafalls per què algú anomeni les coses pel seu nom. La realitat és com és, encara que no ens agradi.

Sé perfectament que els executius, creadors i programadors que treballen per a la cadena Telecinco (no és l’única però sí la més proactiva) conviuen des de fa anys, en actitud d’indiferència absoluta, amb la polèmica etiqueta. Atès que no els va gens malament amb el model, és fàcil d’entendre la seva lògica: Tant se val que diguin sobre el contingut que fas si aquest et permet liderar audiències, deuen pensar. Ja poden anar dient aquells que parlen de ‘trash TV’ si ells han estat capaços d’inventar una mena de ‘trash system’  que els permet omplir la programació de temporades senceres amb personatges nascuts o fabricats del no res, degudament seleccionats, tancats, barrejats i ‘conduits’ per fer de les seves misèries humanes, l’espectacle que el negoci reclama.

Espectacle, sí, no ho nego. Sovint, espectacle ben fabricat, fet amb gran desplegament d’estratègia i conduït per professionals que dominen a la perfecció el llenguatge i la tècnica televisiva. La teleescombraria pot estar tècnicament ben feta però no per això deixa de ser el que és. La matèria prima, per molt llaç que li posin i per molt èxit que tingui, segueix essent la mateixa. Determinades factories de televisió han aconseguit aplicar al mitjà una mena de versió adaptada del principi bàsic de la termodinàmica: “La merda -com l’energia- ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma”. I a la televisió -aquí a Espanya i a la resta d’Europa- hi ha professionals amb capacitat demostrada de convertir la merda en un programes d’èxit. Tot un mèrit, no ho dubto.

No sóc dels que consideren que la televisió s’hagi de quedar en el “forma i informa”. La tele no es pot entendre sense la seva vessant d’entreteniment i en això em sembla que podem coincidir perfectament amb la companya Cebrián. Però succeeix que tant la història com el present de la televisió estan plens de molts bons exemples -de ficció i de no ficció- de programes on es demostra que la qualitat i la diversió són perfectament compatibles (suggereixo una mirada a les imatges que encapçalen aquest post). Pot haver-hi espectacle i entreteniment sense haver d’anar al recurs fàcil de posar-li un micròfon de petaca a una noia durant les 24 hores del dia per escoltar les constants referències verbals a la seva ‘cavitat vaginal’.

El llaç i la capsa poden ser tant llustrosos com es vulgui però el regal és objectivament el que és. La telescombraria és una realitat objectiva, el que no vol dir que no agradi a molta gent o que tothom hagi de tenir el mateix llistó per distingir un el que és un bon programa, simplement un programa o una gasòfia televisiva.

Dit tot això, a qui li agradi la telescombraria, que la miri, faltaria més.

0 thoughts on “Telescombraria i termodinàmica

  1. En esposta a Pere. No, no miro tan sols documentals de la selva. De fet, d’aquests en consumeixo molt pocs. Les opcions que acostumo a buscar a la televisió són notícies, cinema, sèries de ficció i programes satírics, sobretot. Visc perfectament al marge de la telescombraria.

Respon a Pere Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.